Salta al contingut principal

Entre la grisor dels marrons

Avui sento fred. Sento el gris que avança lentament per la meva sang, que se'm devora a poc a poc. Incapaç de veure el sol, de sentir l'escalfor artificial de la calefacció encesa, reviso imatges antigues.

I podria dir que em sento així. Entre la grisor, l'aigua enfangada de les pluges del mes i de la contaminació evocada de la societat actual, entre els rascacels que senyalen ben amunt, i un blau que s'intueix de rerefons, molt molt al fons...

La primera imatge de Bangkok

Labels:

Comentaris

Unknown ha dit…
Carme,
Et sents oposada al temps que ha fet a l'Empordà, un dia clar, lluminós que convidava a sortir i gaudir amb il·lusió la natura. Et desitjo que demà i la setmana que començarem sigui plena de moments de sol i il·lusions.
16 de novembre del 2008, a les 21:20
Unknown ha dit…
Els éssers de llum com tu (ja saps que ho penso) també poden tenir dies grisos. Però serveixen per escollir la llum i per adonar-se que aquesta, sempre, sempre, predomina per sobre de la foscor. Els oposats són necessaris per apreciar allò que tenim. Per sort, els estats són passatgers, com els dies de sol i pluja. MUAKS!!!
16 de novembre del 2008, a les 22:23
Super Coco ha dit…
No se si ets de llum o de foscor, pero un dia amb tu ens ilumina a tots. Dues cosetes mes, es ben conegut que els oposats s'atreuen i la segona, records al teu marit.
17 de novembre del 2008, a les 18:41
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »