- Quin serà el significat dels somnis?
- És tota una ciència: interpretació, autoconeixement, capricis del destí i del no-res.
- I avui... Per què he somiat amb tu?
- Perquè m'enyores. Creus que em necessites.
- No.
- No, és cert. Ni m'enyores ni em necessites, però ets tu qui ho creu, no jo.
- No...
- Ho creus.
- M'he despertat angoixada...
- Ets com un nen que no vol créixer. Necessites un pare.
- Encara he d'aprendre molt de tu, encara m'has de veure acabant el que vam començar, conèixer el final.
- Ja has après a aixecar-te i a caminar amb fermesa.
- Però encara no pots marxar. Primer hem d'acabar tantes converses...
- Ara has de fer tu el camí.
- Et necessito.
- No. No vols créixer... No em necesites. Només necessites que et digui molt bé.
- ...que m'aprobis...
- No et cal la meva aprobació. Tu ets el teu pitjor jutge.
- Però la teva pressió em fa avançar. Si te'n vas...
- Si me'n vaig caminaràs. Si no, només esperaràs que t'acompanyi.
- T'enyoraré.
- Ho sé.
- No hi puc fer res?
- No. Jo també tinc els meus camins.
- Ens tornarem a veure.
- Ho dubto.
Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...
Comentaris
Una abraçada.