- Quin serà el significat dels somnis?
- És tota una ciència: interpretació, autoconeixement, capricis del destí i del no-res.
- I avui... Per què he somiat amb tu?
- Perquè m'enyores. Creus que em necessites.
- No.
- No, és cert. Ni m'enyores ni em necessites, però ets tu qui ho creu, no jo.
- No...
- Ho creus.
- M'he despertat angoixada...
- Ets com un nen que no vol créixer. Necessites un pare.
- Encara he d'aprendre molt de tu, encara m'has de veure acabant el que vam començar, conèixer el final.
- Ja has après a aixecar-te i a caminar amb fermesa.
- Però encara no pots marxar. Primer hem d'acabar tantes converses...
- Ara has de fer tu el camí.
- Et necessito.
- No. No vols créixer... No em necesites. Només necessites que et digui molt bé.
- ...que m'aprobis...
- No et cal la meva aprobació. Tu ets el teu pitjor jutge.
- Però la teva pressió em fa avançar. Si te'n vas...
- Si me'n vaig caminaràs. Si no, només esperaràs que t'acompanyi.
- T'enyoraré.
- Ho sé.
- No hi puc fer res?
- No. Jo també tinc els meus camins.
- Ens tornarem a veure.
- Ho dubto.
El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Comentaris
Una abraçada.