Salta al contingut principal

Coses que encara he de fer

Sempre hi ha coses que deixes de banda sense saber ben bé per què. Ho defuges dia rere dia, mes rere mes, intuïnt motius, construint justificacions, mirant a altres horitzons.

Coses que encara he de fer.

Encara t'he de venir a veure. Fa més d'un any que has marxat, fa més d'un any que et penso, que t'enyoro, que et parlo, que et dic adéu. Però des d'aquell dia encara no he vingut. I vull venir, i no vull a la vegada. I falta temps però no el busco sota les pedres. Sempre es queda en aquella llista de pendents.

Encara t'he de donar les gràcies. D'aquí poc farà un any i tant sols he actuat amb els gestos i fets, el millor que he pogut, intentant sempre demostrar-te que sóc digne de la confiança que em vas donar. I crec que ho he fet. Però encara no t'he donat les gràcies.

Són coses que encara he de fer i que, sincerament, no sé quan seré capaç de fer.

Petites i grans a la vegada, senzilles i difícils, tant difícils...

Comentaris

Unknown ha dit…
Sí, fa molt temps que has de venir-me a veure i estic molt ofesa, però ara t'he encarregat una missió i ja et perdonaré.;-P Ja sé que no parles de mi, m'imagino de qui, però com que sempre que penso saber què vols dir la cago...Millor no pensar. Un petonàs! A veure si t'en surts amb el que t'he encomanat.
Anònim ha dit…
Sempre hi ha coses pendents. És el que té el viure, que va dictant-te llistes interminables i aclaparadores de coses essencials que cal fer abans el temps no tanque definitivament les portes. I anem cercant l'equilibri entre les coses que toquem i els desitjos no realitzats...
Montserrat ha dit…
No pensis que es tan dificil!!! nomes t'has de tirar a la piscina confiant que, de ben segur, ell la tindra plena per tu
assumpta ha dit…
No t'ho pensis més, com més temps pitjor. Desprès et sentirás molt millor. Anims !

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...