Salta al contingut principal

Coses que encara he de fer

Sempre hi ha coses que deixes de banda sense saber ben bé per què. Ho defuges dia rere dia, mes rere mes, intuïnt motius, construint justificacions, mirant a altres horitzons.

Coses que encara he de fer.

Encara t'he de venir a veure. Fa més d'un any que has marxat, fa més d'un any que et penso, que t'enyoro, que et parlo, que et dic adéu. Però des d'aquell dia encara no he vingut. I vull venir, i no vull a la vegada. I falta temps però no el busco sota les pedres. Sempre es queda en aquella llista de pendents.

Encara t'he de donar les gràcies. D'aquí poc farà un any i tant sols he actuat amb els gestos i fets, el millor que he pogut, intentant sempre demostrar-te que sóc digne de la confiança que em vas donar. I crec que ho he fet. Però encara no t'he donat les gràcies.

Són coses que encara he de fer i que, sincerament, no sé quan seré capaç de fer.

Petites i grans a la vegada, senzilles i difícils, tant difícils...

Comentaris

Unknown ha dit…
Sí, fa molt temps que has de venir-me a veure i estic molt ofesa, però ara t'he encarregat una missió i ja et perdonaré.;-P Ja sé que no parles de mi, m'imagino de qui, però com que sempre que penso saber què vols dir la cago...Millor no pensar. Un petonàs! A veure si t'en surts amb el que t'he encomanat.
Anònim ha dit…
Sempre hi ha coses pendents. És el que té el viure, que va dictant-te llistes interminables i aclaparadores de coses essencials que cal fer abans el temps no tanque definitivament les portes. I anem cercant l'equilibri entre les coses que toquem i els desitjos no realitzats...
Montserrat ha dit…
No pensis que es tan dificil!!! nomes t'has de tirar a la piscina confiant que, de ben segur, ell la tindra plena per tu
assumpta ha dit…
No t'ho pensis més, com més temps pitjor. Desprès et sentirás molt millor. Anims !

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Colors