Salta al contingut principal

Vacunes

Aquesta és la història de la burocràcia paperística en l'era de l'informació.

- D'això en trec una petita reflexió. I no, entenc que no se'm puguin donar les dades per telèfon. Però tots els tràmits que hauria de fer per saber si em van posar la vacuna l'any passat, em demostren que, en aquest país, encara tenim molt per avançar. Sembla increïble que estiguem a la Catalunya del 2008.

I, molt educadament, vaig penjar el telèfon.

Només volia saber si l'any passat, a l'operar-me d'apendicitis, em van posar la vacuna del tètanus o no, per no haver-me de tornar a vacunar. Però per telèfon no es poden facilitar les dades, no... "I com sé jo que vostè és realment qui em diu que és", si si, aquesta frase me la conec, l'he dita tants cops que li podria donar tots els arguments necessaris per no facilitar-me cap tipus d'informació. Ho entenc, encara que t'acabes preguntant, quin mal pot fer que algú aliè a mi arribi a saber si m'han vacunat o no?

Però la "parafernàlia" que hauria de fer per acabar tenint aquesta informació. Això sí que no té nom.
  1. Acostar-me a l'hospital en qüestió.
  2. Sol·licitar una còpia de l'historial clínic (evidentment no informatitzat).
  3. Rebre la còpia en paper al cap de mínim 15 dies.
  4. Interpretar els gargots mèdics.
I tot això perquè ells no interpreten l'historial del pacient i no et poden confirmar si et van vacunar o no. Lectura o interpretació? I jo que creia que la interpretació d'un text es donava més aviat en àmbits literaris i no en els mèdics-científics...

Comentaris

Mireia ha dit…
Uff, l'administració és la cosa més lenta, antiquada i ferragosa. Quan obtinguis una resposta ja t'hauràs deposar la de rècord. Ara potser m'he passat, però és cert que qualsevol tràmit és una odissea
Jesús M. Tibau ha dit…
massa sovint ens agrada fer complicades les coses senzilles
Carme Rosanas ha dit…
Tant fàcil que sembla, oi? Però resulta que no ho és.

Potser et surt més a compte preguntar al teu metge si s'acostuma a fer o no, posar la vacuna en una operació d'apendicitis. No sé... és una idea.
Unknown ha dit…
Jajajaja!I encara sort que t'ha agafat el telèfon i no havia sortit a esmorzar! Sempre que jo necessito alguna cosa, el funcionari en qüestió ha anat a esmorzar. Bon dia petarda!

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Colors