Nerviosisme

Estic nerviosa.
Aquesta nit he somiat que sortia molt, massa tard de la feina, i quasi era una utopia agafar l'avió.
M'he despertat i m'he vist a casa, sota l'escalfor del nòrdic i del meu somiador. L'he abraçat, ben fort. He intentat tornar a dormir, sense èxit.
L'estòmac té vida pròpia.
Decididament, estic nerviosa. I crec que els propers dies viuré amb aquest nerviosisme, fins arribar a Koh Tao, Tailàndia. On la meva germana m'espera.