Salta al contingut principal

Nerviosisme

Estic nerviosa.
Aquesta nit he somiat que sortia molt, massa tard de la feina, i quasi era una utopia agafar l'avió.
M'he despertat i m'he vist a casa, sota l'escalfor del nòrdic i del meu somiador. L'he abraçat, ben fort. He intentat tornar a dormir, sense èxit.
L'estòmac té vida pròpia.
Decididament, estic nerviosa. I crec que els propers dies viuré amb aquest nerviosisme, fins arribar a Koh Tao, Tailàndia. On la meva germana m'espera.

Comentaris

Anònim ha dit…
Bé, aquest és un nerviosisme il·lusionat, que potse r fins i tot val la pena viure. Espero que tinguis un molt bon viatge, Carme. T'esperarem, aquí. Una abraçada.
Laia ha dit…
Tailàndia! caram! passa-ho molt bé! Els nervis, quan afecten a l'estómac sempre fan la punyeta. Però no et preocupis, ja passarà! un petó!
-- ha dit…
Tailandia? boon viatge!!!!segur que podràs fer unes fotos impressionants :) i provar menjar diferent.... estira ses cames a l'avió!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...