Salta al contingut principal

Incerteses

- No tindré por del que pugui passar. - Va pensar aquella nit.
Al tornar a adormir-se s'abraçà ben fort a la olor que ell havia deixat després de marxar. Era un dia gris, un dia decisiu o un dia on les decisions romandrien en la incertesa del desconegut. Realitats punyents, deia ell, fuetajades que arranquen la pell als somnis... Però els somnis sempre seran somnis, deia ella. I les realitats moldejables. Som lliures, sempre ho serem. Presons efímeres, tangibles o no, presons de vides quotidianes o de moments inesperats, però al cap i a la fi, lliures de viure-ho com vulguem. Amb un somriure o amb resignació. Amb desesperança o amb les ales de qui sap que tot temps millor arribarà.
- No tinc por. Estem junts. I això és el que més m'importa. - Va xiuxiuejar-li a cau d'orella. El vent li portaria les seves paraules, n'estava segura.
Labels:

Comentaris

Unknown ha dit…
L'escrit és preciós, però molt trist, i entre tu i en David em féu por. Truca!
9 de setembre del 2008, a les 19:33
Príncep de les milotxes ha dit…
Quin final més bell i melangiós! La literatura pot afaiçonar la realitat. Que les paraules i les fulles seques de la tardor li facen memòria d'on és el vertader amor; que aquest s'amaga sota les humils lletres d'una princesa real i no imaginària. Estem al teu costat escriptora. Potser la Malka en sap alguna cosa més que jo no en sé; però em refie de les ballarines; el meu germà ho és també. Vaig a deixar-te al meu blog una música que es diu Simple life de The V.I.P. Club perquè t'animes i escrigues coses tan precioses i visques l'harmonia de l'Univers.
Petonets Carme...
9 de setembre del 2008, a les 23:18
Carme Rosanas ha dit…
Jo mtambé crec que la literatura pot inventar la vida i que ajuda a dirigir-la cap on la volem. És una història preciosa amb aquest punt de melangia que et deixa una mic a opendent i penjat d'ella, de la història, de la nois...
9 de setembre del 2008, a les 23:43
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »