Paro el ventilador deixant que la lleugera brisa de calor m'embolcalli de nou. Vull escoltar la nit i els seus sons, corrent el perill que la seva melodia em transporti cap a universos de somnis que em tancaran els ulls, privant-me dels estudis que encara he d'acabar avui.
Grills, grills que canten al carrer. En Brownie, el gos, que els intenta caçar, ells que escapen de les seves urpes i ell que ho torna a intentar.
Algú que torna a casa o que potser se'n va a descobrir els secrets de la nit.
Els Quecos, que diu ella, llangardaixos grans que et parlen en un idioma completament desconegut.
El vent que remou les fulles d'arbres i palmeres, i de lluny, sembla que arriba el so del mar.
Un soroll que no aconsegueix identificar i que la manté alerta, potser és algú que es mou lentament com qui no vol ser sentit, potser és un animal desconegut, potser...
El lladruc d'un gos que es perd en la llunyania.
El silenci.
Grills, grills que canten al carrer. En Brownie, el gos, que els intenta caçar, ells que escapen de les seves urpes i ell que ho torna a intentar.
Algú que torna a casa o que potser se'n va a descobrir els secrets de la nit.
Els Quecos, que diu ella, llangardaixos grans que et parlen en un idioma completament desconegut.
El vent que remou les fulles d'arbres i palmeres, i de lluny, sembla que arriba el so del mar.
Un soroll que no aconsegueix identificar i que la manté alerta, potser és algú que es mou lentament com qui no vol ser sentit, potser és un animal desconegut, potser...
El lladruc d'un gos que es perd en la llunyania.
El silenci.
Comentaris
Aixo de la llunyania et prova, si el que estas escrivint sembla un envreuament entre un llibre de "la sonrrisa vertical" i la novel·la negra; Sí, Rollo un negre amb un saxo o una ombra fosca com un nuvo de tempesta. Mol malko, si senyor.