Havia d'anar a comprar. La llista era llarga: carnisseria, peixateria, fruites i verdures i al súper pel demés. Era dimarts de mitjans de mes, el sol escalfava els carrers i feia mandrejar els matiners que estaven estirats al sofà, ja se sap, la migdiada.
Va sortir amb el carret i la llista de la compra. Havia de seguir aquella dieta que un amic i metge li havia recomanat. Educar els seus hàbits, crear-los, acostumar-se. Dieta personalitzada, tallada a mesura, com un modista que fa una americana. Podia menjar de tot. Quasi. Evidentment hi hauria d'haver sacrificis, grans sacrificis. Havia tatxat de la llista totes les paraules relacionades amb xocolata, xocolata i xocolata.
Havia d'anar a comprar i va sortir amb el carret i la llista. L'omplí d'aliments sans i de qualitat (si havia de menjar poc, més valia menjar bé i que els àpats fossin un petit festí degustatiu).
Mes rere mes s'acostumà a deixar els súpers, anar al mercat i a la peixateria i carnisseria del barri. Oblidà la seva gran amant i educà els seus propis hàbits.
Però aquell agost no podia deixar de pensar en una crep de xocolata. Una crep de xocolata, nutella, nocilla, ben dolça i farcida, empalagosament bona. Aquella tarda sortí a comprar. Decidí concedir-se un caprici i el primer lloc on es dirigí era la cafeteria del costat de la biblioteca, on feien les millors creps del poble. Amb la boca aigualida li caigué l'ànima als peus: "Tancat per vacances".
Va sortir amb el carret i la llista de la compra. Havia de seguir aquella dieta que un amic i metge li havia recomanat. Educar els seus hàbits, crear-los, acostumar-se. Dieta personalitzada, tallada a mesura, com un modista que fa una americana. Podia menjar de tot. Quasi. Evidentment hi hauria d'haver sacrificis, grans sacrificis. Havia tatxat de la llista totes les paraules relacionades amb xocolata, xocolata i xocolata.
Havia d'anar a comprar i va sortir amb el carret i la llista. L'omplí d'aliments sans i de qualitat (si havia de menjar poc, més valia menjar bé i que els àpats fossin un petit festí degustatiu).
Mes rere mes s'acostumà a deixar els súpers, anar al mercat i a la peixateria i carnisseria del barri. Oblidà la seva gran amant i educà els seus propis hàbits.
Però aquell agost no podia deixar de pensar en una crep de xocolata. Una crep de xocolata, nutella, nocilla, ben dolça i farcida, empalagosament bona. Aquella tarda sortí a comprar. Decidí concedir-se un caprici i el primer lloc on es dirigí era la cafeteria del costat de la biblioteca, on feien les millors creps del poble. Amb la boca aigualida li caigué l'ànima als peus: "Tancat per vacances".
Comentaris
El podria haver escrit jo aquest escrit...
Tanta limitació..... i al final.... quan et concedeixes el capritxx... bufffff.. quina mala sort!
;-)
Ah! però es pot sobreviure sense xocolata, ni que sigui un parell de setmanes? És tota una notícia!