Complainte De La Butte - Rufus Wainwright
Primers de setembre. Treu el cap per la finestra, els últims calors de l'estiu ja es deixen sentir. Hi ha qui torna de vacances després d'unes setmanes de descans, la seva mirada perdent-se encara entre el vaivé de les ones dels mars propis els delata. Algunes persones les comencen ara i marxen atrafegades, amb bosses amunt i avall, il·lusionats. Hi ha qui encara ha de marxar, molt pocs, però aquests encara no s'han recuperat de la calor sufocant dels últims dies.
Primers de setembre. Ja és de nit quan agafa el tren. El clarejar del matí s'evapora entre la son que se l'endú entre estacions del camí. Avui llegeix i fa anglès. Vells propòsits per un nou curs, com any nou. De sobte la llum se'n va, el tren es paren i tot li recorda escenes d'una pel·lícula de terror mai filmada. Algunes veus la treuen dels seus pensaments més profunds; el que deu ser el conductor camina amunt i avall, travessant pels vagons i buscant solucions. Cinc minuts més tard segueixen el camí. Ja tot torna a la normalitat, pensa.
Primers de setembre. Avui toca corbata. L'estiu ja s'ha acabat; els vestits de mercadillo dissimulats i les camises modernes sense corbata es queden a un racó de l'armari, els divendres o l'any vinent podran tornar a sentir-se vius.
Primers de setembre. La nevera de casa estava mig buida; ahir va anar al mercat, avui només li manca comprar quatre coses de la casa, la carn i el peix. Sap que és dilluns, mal dia pels animals de mar, però el dia de demà se'l vol dedicar a ella, sense compromissos, sense cites. Sola. Va al super del barri i emplena el carret de carn, peix, llet, ous i xampú. A la sortida la calor s'ha convertit en tempesta, l'aigua sembla ofegar els carrers, i corre entremeliada plaça avall. Decideix esperar que amaini, fins que carrega totes les bosses i deixa que la pluja s'endugui el mal de cap.
Primers de setembre. Torna a casa després d'un dilluns de tornada. Plou. La música condueix les imatges dels seus pensaments. Gaudeix del moment, de la pluja, del setembre que ja torna, del dia a dia, dels retalls d'unes vides robades, de l'aire net que la tempesta deixa al seu pas.
Primers de setembre. Treu el cap per la finestra, els últims calors de l'estiu ja es deixen sentir. Hi ha qui torna de vacances després d'unes setmanes de descans, la seva mirada perdent-se encara entre el vaivé de les ones dels mars propis els delata. Algunes persones les comencen ara i marxen atrafegades, amb bosses amunt i avall, il·lusionats. Hi ha qui encara ha de marxar, molt pocs, però aquests encara no s'han recuperat de la calor sufocant dels últims dies.
Primers de setembre. Ja és de nit quan agafa el tren. El clarejar del matí s'evapora entre la son que se l'endú entre estacions del camí. Avui llegeix i fa anglès. Vells propòsits per un nou curs, com any nou. De sobte la llum se'n va, el tren es paren i tot li recorda escenes d'una pel·lícula de terror mai filmada. Algunes veus la treuen dels seus pensaments més profunds; el que deu ser el conductor camina amunt i avall, travessant pels vagons i buscant solucions. Cinc minuts més tard segueixen el camí. Ja tot torna a la normalitat, pensa.
Primers de setembre. Avui toca corbata. L'estiu ja s'ha acabat; els vestits de mercadillo dissimulats i les camises modernes sense corbata es queden a un racó de l'armari, els divendres o l'any vinent podran tornar a sentir-se vius.
Primers de setembre. La nevera de casa estava mig buida; ahir va anar al mercat, avui només li manca comprar quatre coses de la casa, la carn i el peix. Sap que és dilluns, mal dia pels animals de mar, però el dia de demà se'l vol dedicar a ella, sense compromissos, sense cites. Sola. Va al super del barri i emplena el carret de carn, peix, llet, ous i xampú. A la sortida la calor s'ha convertit en tempesta, l'aigua sembla ofegar els carrers, i corre entremeliada plaça avall. Decideix esperar que amaini, fins que carrega totes les bosses i deixa que la pluja s'endugui el mal de cap.
Primers de setembre. Torna a casa després d'un dilluns de tornada. Plou. La música condueix les imatges dels seus pensaments. Gaudeix del moment, de la pluja, del setembre que ja torna, del dia a dia, dels retalls d'unes vides robades, de l'aire net que la tempesta deixa al seu pas.
Comentaris
Una abraçada.
- Com pot ser algú a qui o l'hi agradi l'estiu?
- Doncs perquè és massa curt. -Responia ella.
Aquí dalt, des de finals d'agost tot comença a canviar de llum i els sentiments es posen d'acord amb aquest canvi. Cada any la mateixa melancolia. No sé si podria viure en un país on no hi hagués canvi d'estacions.
MErci per visitar el meu blog! Jo també aniré visitant el teu :)
Salutacions!
Un petonet
Aviat però tornarà a volar. Aixecarà el vol amb destins australs, com si d'un au cercant el bon temps es tractés...
Amaga el cap sota els llibres desitjant que torni aviat...