Aquesta era la frase que rondava pel meu cap abans d'arribar a l'illa...
Tipa dels aires condicionats que et permeten seure fresqueta a la cadira del tren, de l'aeroport, del primer vol de 2h i escaig (sense tenir en compte el retard) i del segon vol que per poc perdo per culpa del retard durant unes 10-11h... I aquí és quan el meu cos ja no ho suporta més. Fred no en vaig passar, però l'aire fred es colava pels meus pulmons castigant abans tot el que trobava pel camí. Una mica de mal de coll i entro a l'autobús que em du de l'aeroport de Bangkok al centre, on he quedat amb en Lluís i la Marta. Ben tapada això sí, perquè el jesei de llana no deixi traspassar l'aire! I no he estat exagerada, no. Amb son al cos i una borrositat a la ment (jet lag, refredat, a saber) m'arriba com un cop que quasi em deixa k.o. una nebuldad d'humitat i calor al baixar de l'autobús. Bangkok, ja hem arribat al centre i a la polució d'una gran ciutat de rascacels tailandesa.
I després de donar una volta i canviar moneda, me'n vaig cap al tren. On hem reservat unes lliteres en zona d'aire condicionat (no quedava res més). I jo que només vull dormir, i penso que si és un llit ja m'estarà bé. Il·lusa! Inocent! Dormo escasses hores i el mal de cap es multiplica per dos, convertint-se definitivament en un refredat que ni les hores de son, el mar, la dutxa o el massatge tailandès aconseguiran fer marxar...
Avui ja he dormit, i força, em noto la tos i algun altre símptome més molest que greu. Ja estic sense aires i no paro de suar, no encenc el ventilador pensant en si la suor freda anclarà aquest estat uns quants dies més en mi... Però fa una calor!
Tipa dels aires condicionats que et permeten seure fresqueta a la cadira del tren, de l'aeroport, del primer vol de 2h i escaig (sense tenir en compte el retard) i del segon vol que per poc perdo per culpa del retard durant unes 10-11h... I aquí és quan el meu cos ja no ho suporta més. Fred no en vaig passar, però l'aire fred es colava pels meus pulmons castigant abans tot el que trobava pel camí. Una mica de mal de coll i entro a l'autobús que em du de l'aeroport de Bangkok al centre, on he quedat amb en Lluís i la Marta. Ben tapada això sí, perquè el jesei de llana no deixi traspassar l'aire! I no he estat exagerada, no. Amb son al cos i una borrositat a la ment (jet lag, refredat, a saber) m'arriba com un cop que quasi em deixa k.o. una nebuldad d'humitat i calor al baixar de l'autobús. Bangkok, ja hem arribat al centre i a la polució d'una gran ciutat de rascacels tailandesa.
I després de donar una volta i canviar moneda, me'n vaig cap al tren. On hem reservat unes lliteres en zona d'aire condicionat (no quedava res més). I jo que només vull dormir, i penso que si és un llit ja m'estarà bé. Il·lusa! Inocent! Dormo escasses hores i el mal de cap es multiplica per dos, convertint-se definitivament en un refredat que ni les hores de son, el mar, la dutxa o el massatge tailandès aconseguiran fer marxar...
Avui ja he dormit, i força, em noto la tos i algun altre símptome més molest que greu. Ja estic sense aires i no paro de suar, no encenc el ventilador pensant en si la suor freda anclarà aquest estat uns quants dies més en mi... Però fa una calor!
Comentaris
un petonàs.