Salta al contingut principal

Et... desitjos

Et transportaria fins aquí per podern seure tranquil·lament i parlar-te. Abandonaríem els refredats, la son acumulada i el cansament en qualsevol part del món. Seuríem còmodes, tranquils, amb tot el temps del món.

Faríem un cafè mentres ens explicaríem el dia a dia, els somnis, tot allò que hem arribat a pensar avui.

Et despullaria amb la mirada i t'abraçaria amb les paraules. Et diria t'estimo a cau d'orella.

Regala't uns moments...
Labels:

Comentaris

Unknown ha dit…
Oh...Que bonic!Quan un és fora revaloritza encara més aquell a qui té al costat. És molt bonic aixó que has escrit.
25 de setembre del 2008, a les 9:47
Príncep de les milotxes ha dit…
Ho rubrique amb la sang del meu petit cor i dels meus vols.
El príncep de les milotxes
25 de setembre del 2008, a les 10:47
Super Coco ha dit…
Aixo si que es amor, a mes de 1000 km de distancia y refredarse al·lhora. Mol maco el comentari
25 de setembre del 2008, a les 13:27
ddriver ha dit…
wishes are only dreams
25 de setembre del 2008, a les 15:53
David Montilla ha dit…
I agafaria la mà d'aquella nena amagada sota el llit, i seuria amb aquell nen que havia atravessat el mur...
25 de setembre del 2008, a les 20:45
David Montilla ha dit…
Perdona Super Coco, però tu hauries de saber que hi ha 10.000 kms...

:-P

I aquí no val allò de: "Supercoco siempre tiene razón.."
25 de setembre del 2008, a les 20:45
ddriver ha dit…
but dreams becomes true
26 de setembre del 2008, a les 5:30
Super Coco ha dit…
Si, pero super coco, ke solo mide 45 centimetros, para ir al decorado de tailaindia solo ha de ir al plató de al lado, que no, que vivo en barrio sesamo tio, que se supone que estamos en new york (otramente conocido como new amsterdam) y des aki veo el decorado de paris y el de londres por donde pasea normalmente gustavo, el reportero mas dicharachero, asi que ponme a mi a calcular distancias. Si seguro ke la bola de porex que hace de bola del mundo no esta ni a escala, si es que a papa henson se le iva un poco la flapa.

PD. SUPER COCO SIEMPRE TIENE RAZON
26 de setembre del 2008, a les 11:58
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...
7 comentaris
Read more »
20 comentaris
Read more »

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...
16 comentaris
Read more »