(4)
Hi ha poetes que quan es disposen a escriure
posen damunt la taula el cendrer, les tisores,
el tinter, el secant i moltes coses més.
Calculen les distàncies des del cap al paper.
Discretament assagen poc després el posat.
Darrerament escriuren, i escriuen coses pulcres,
potser renaixentistes, perfectament inútils,
sense les quals els hòmens treballen, amen, moren.
Hi ha poetes que, quan escriuen, en un lloc
deixen cor i rellotge - molesta el seu tic-tac
de corcó que rosega la pobra fusta humana -;
s'asseguren abans que dormen els seus fills
i dorm la seua dona, i aleshores es trauen els versos
com si fossen fotos duna "vedette"
- cada vers té una imbècil vanitat de "vedett" -
i consideren, greus, cadascun dels seus béns.
de Vicent Andrés Estellés
Hi ha poetes que quan es disposen a escriure
posen damunt la taula el cendrer, les tisores,
el tinter, el secant i moltes coses més.
Calculen les distàncies des del cap al paper.
Discretament assagen poc després el posat.
Darrerament escriuren, i escriuen coses pulcres,
potser renaixentistes, perfectament inútils,
sense les quals els hòmens treballen, amen, moren.
Hi ha poetes que, quan escriuen, en un lloc
deixen cor i rellotge - molesta el seu tic-tac
de corcó que rosega la pobra fusta humana -;
s'asseguren abans que dormen els seus fills
i dorm la seua dona, i aleshores es trauen els versos
com si fossen fotos duna "vedette"
- cada vers té una imbècil vanitat de "vedett" -
i consideren, greus, cadascun dels seus béns.
de Vicent Andrés Estellés
Comentaris