Passa al contingut principal

Espectacles

Avui el dia s'aixeca mandrós. No s'ha rentat la cara i amb els ulls clucs camina a les palpentes, sense poder decidir-se entre tornar-se'n al seu jaç o alçar-se amb totes les seves forces.

Ahir al sortir de casa l'espectacle que se succeïa era magnífic. Volia aturar la seva vida deu minuts, apagar el motor, arraconar-se i contemplar les imatges d'un dia que es desvetllava somrien davant seu. Els núvols, la llum, els colors del matí, els camps, els camins, el cel, la seva mirada; tot era especial, tot s'omplia de la màgia de la rosada.

Ahir al tornar a casa contemplava la lluita entre l'obscuritat i els quatre llums del capvespre. Avançava cap a la tormenta dins d'un raig de llum. L'aire fresc colpejava suaument el seu rostre, espantant la xafogor acumulada al llarg del dia, foragitant el mal de cap.

Un dia s'aturarà. Deixarà que la seva vida passi de llarg, que les obligacions s'esperin i que els minuts s'escolin en un racó d'aquests miratges, per gaudir dels espectacles que la natura li brinda i deixar enrere les rutines.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Poeta per un dia ha dit…
... aturar-se i mirar el cel és una de les activitats més recomanades dins i fora de la jornada laboral.... sovint l'especacles que allà es representa és notablement més bell del que hauríem imaginat mai...

Petonets!
7 de juny del 2008, a les 9:30
robelfu ha dit…
Puguer aturar-se mentre el món giri
mentre siguem part del joc,
mentre el rei no sacrifiqui al peon
per una vida que ja no és vida
per un temps incert i correcte
per un somriure.
Un petonàs
7 de juny del 2008, a les 22:40
Joana ha dit…
I tant que val la pena aturar-se i deixar passar el temps, només amb els ulls escrutant, el cos atent,i tots els sentits desperts...
Molt maca aquesta reflexió!
salutacions...Passa't per casa!
10 de juny del 2008, a les 18:40
AGUARELIX ha dit…
Hola, Carme, passo per la recomanació de la Joana... M'agrada el que dius, llegint-ho acompleixo el desig de viure al Vallès o en algun punt a una certa distància de la capital, on passo els dies i on els espectacles --d'aquesta mena, en tot cas-- són més difícils de trobar ;) A reveure!
12 de juny del 2008, a les 12:35
La Martona ha dit…
Potser no es podia aturar perquè, des de dins el cotxe, era part de l'espectacle...
12 de juny del 2008, a les 21:52
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...
3 comentaris
Més informació

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'ancià

Durant dos mesos seguí la mateixa ruta. L'hàbit l'alliberava de les pors interiors que cada albada la perseguien com monstres afamats, preparats per devorar-la a ella i a totes les seves il·lusions i esperances de futur.  A les sis i dinous minuts entrava en un tren a mig omplir, a la segona porta del primer vagó. Seia en aquelles butaques grises de plàstic dur, a contramarxa, al costat de la finestra i a prop d'un grup de dones que parlaven massa alegrament per no haver-se fet ni de dia. Treia de la seva bossa els cascs manllevats de la seva ex-parella i començava a escoltar la llista de reproducció de Dark City. Tancava els ulls i l'eco exasperant de les veus de les quatre dones es difuminava amb un tecno lúgubre que donava continuïtat als malsons de la nit. Trenta-vuit minuts després el tren començava a buidar-se i tots els humans semblaven estar a punt de batre's en duel per veure qui seria el primer en baixar del vell i brut vagó. Ella esperava dos minuts i cat...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació