Salta al contingut principal

Torna a ser dilluns

Torna a ser dilluns.

Aquesta nit he dormit poc. Els jocs ompliren la companyia del vespre d'ahir, el telèfon m'ha desvetllat repetides vegades. El cafè amb prou feines aconsegueix foragitar la son i els somnis reclamen recuperar el seu tro.

Torna a ser dilluns i he somiat amb la feina i amb la gata. Pobra! Jugava entre les branques, fent de les seves entremaliadures, i acabava caient en un bassal ple de sabó. El resultat: un atac de riure al veure-la coberta d'una manta blanca, tota xopa fins al moll dels ossos. Reia mentres curosament assecava els seus cabells negres, fent que tornessin a lluir com una nit serena. Somnis curiosos, oi?

Torna a ser dilluns i fa dies que no em passava per casa. Somric.

Die Sonne wird heute scheinen! O el que és el mateix... avui el sol brillarà!

Comentaris

absent ha dit…
Sóc company de lletres, potser per tu desconegut, però de paraules somiades i realitats a flor de pell. Et felicito pel blog i les paraules que cada dia prens amb cura i gran encert.

Segueix somiant realitats!
Unknown ha dit…
El sol ha brillat amb totes les seves forces, tal com deies, almenys al Baix Empordà
Martha! ha dit…
torna a ser dilluns: frase repetitiva i de mala gana! fins que sempre pot passar que sgui un dilluns el que ens cannvii la vida.. i llavors qe direm??

petons

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...