Els dies grisos omplen el darrer mes. L'aigua, tant necessitada, ha fet créixer les males herbes del jardí més de mig metre, mentre algunes plantes i flors colorides van morir per la calor mesos enrere.
El diumenge es desperta amb una trucada poc important, el dia gris i molta xafogor. Sembla que hagi de tornar a ploure, les notícies fa dies que anuncien el mateix temps.
Agafa el cotxe i va al mercat. Quatre fruites i quatre verdures que sobreviuen a la vaga de camioners. Arriba a casa i tot ben net cap a la nevera; potser així evitarà que es faci mal bé i estalviarà el temps que tant li manca entre setmana.
Inventa noves receptes d'una dieta variada per dinar, un xic d'all, ceba i tomata animen les mongetes verdes, llàstima que no pugui improvitzar una salsa pel gall d'indi, encara que a ella ja li està bé, ell se'l mira amb més recança.
Encara no plou. Estén la rentadora, esperançada, creu que s'assecarà. A punt per rentar plats, ell li diu d'aprofitar que l'aigua triga en caure i intentar treure quantes més males herbes millor. Mans a la feina, doncs. Mouen les vigues de fusta que hauran de donar una nova imatge el jardí i que li deixen blaus a les cuixes (sap que no és bo que les aguanti també amb les cames, però els braços comencen a falquejar). Un cop les vigues ja estàn al seu nou lloc, no és capaç ni d'arrencar un bri d'herba del terra. Agafa l'aixada i comença a atacar les arrels. Es mira un cargol, com treu les banyes i descobreix el món, com és capaç de menjar-se'ls, ell? Ella n'és ben bé incapaç, sent una mena de simpatia que li recorda els temps en què només tenia 7 anys i anava a caçar cargols per tornar-los a alliberar després. Tant petits, tant indefensos...
Les males herbes del jardí ja no hi són. Ell neteja ara el darrera. Ella ja no pot més. Renta els plats que s'han quedat a la pica i seu davant l'ordinador, que tenia oblidat des de feia setmanes.
El diumenge es desperta amb una trucada poc important, el dia gris i molta xafogor. Sembla que hagi de tornar a ploure, les notícies fa dies que anuncien el mateix temps.
Agafa el cotxe i va al mercat. Quatre fruites i quatre verdures que sobreviuen a la vaga de camioners. Arriba a casa i tot ben net cap a la nevera; potser així evitarà que es faci mal bé i estalviarà el temps que tant li manca entre setmana.
Inventa noves receptes d'una dieta variada per dinar, un xic d'all, ceba i tomata animen les mongetes verdes, llàstima que no pugui improvitzar una salsa pel gall d'indi, encara que a ella ja li està bé, ell se'l mira amb més recança.
Encara no plou. Estén la rentadora, esperançada, creu que s'assecarà. A punt per rentar plats, ell li diu d'aprofitar que l'aigua triga en caure i intentar treure quantes més males herbes millor. Mans a la feina, doncs. Mouen les vigues de fusta que hauran de donar una nova imatge el jardí i que li deixen blaus a les cuixes (sap que no és bo que les aguanti també amb les cames, però els braços comencen a falquejar). Un cop les vigues ja estàn al seu nou lloc, no és capaç ni d'arrencar un bri d'herba del terra. Agafa l'aixada i comença a atacar les arrels. Es mira un cargol, com treu les banyes i descobreix el món, com és capaç de menjar-se'ls, ell? Ella n'és ben bé incapaç, sent una mena de simpatia que li recorda els temps en què només tenia 7 anys i anava a caçar cargols per tornar-los a alliberar després. Tant petits, tant indefensos...
Les males herbes del jardí ja no hi són. Ell neteja ara el darrera. Ella ja no pot més. Renta els plats que s'han quedat a la pica i seu davant l'ordinador, que tenia oblidat des de feia setmanes.
Comentaris
Petonets!
El post desprèn això per mi, potser m'erro...