Salta al contingut principal

El despertar dels arbres

Com un somni d'infància, aquell miratge s'alçava cada nit davant seu un i un altre cop. Desconeixia el motiu recorrent que provocava que aquelles fulles rosàcies fossin les protagonistes de nits en que la lluna el desvetllava.

Apareixia al bell mig d'un jardí d'una casa estranyament familiar, però que no aconseguia reconèixer. Mirava el seu entorn sense poder percebre el rastre de cap ànima ni de cap somriure que li expliqués el per què de la seva presència allà. El silenci es trencava només per la remor del vent ballant amb les fulles dels arbres que s'alçaven mirant al cel i pel xiuxiueig dels ocells que celebraven l'arribada d'una primavera majestuosa.

Començà a vagar pels camins d'aquell jardí, mogut per desitjos que algú altre dictava, perdent-se dins dels laberints capriciosos que anaven apareixent davant seu. De sobte començà a ploure, era una suau pluja de pètals aromàtics, acompanyada per un sol que irradiava la calidesa d'un matí despertant.

I arribà a la vora d'aquell vell arbre, que el convidava a seure sota l'ombra que li oferiria un descans etern.

El despertar dels arbres

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...