I de sobte em sentia lleugera. El contacte amb el terra fred desapareixia, el meu cos s'enlairava per perdre'm entre els sons d'una natura que desperta. Estirada en aquella cambra, completament relaxada, deixava de ser jo mateixa per esdevenir uns àtoms insignificants convertits en aire, invisible, lleugera brisa que t'acarona el rostre, que besa la vida fugaçment.
El meu jove cos i el no-res eren tot una mateixa essència. L'aquí i l'ara es convertien en un infinit de divagacions i possibilitats. Primer aire, després au que sobrevola la felicitat, arbre que s'arrela, onada que ve i torna amb el seu tímid espurneig. Petjades de vida, de moments, de fantasia.
Petites delícies d'una tarda de dilluns.
El meu jove cos i el no-res eren tot una mateixa essència. L'aquí i l'ara es convertien en un infinit de divagacions i possibilitats. Primer aire, després au que sobrevola la felicitat, arbre que s'arrela, onada que ve i torna amb el seu tímid espurneig. Petjades de vida, de moments, de fantasia.
Petites delícies d'una tarda de dilluns.
Comentaris
Una abraçada
Salutacions!
ps: pel que sembla compartim llibre, si bé no vaig assistir a la presentació.