Encenem les llums que il·lumianran el capvespre
Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...
Comentaris
Me'l pots enviar a vpamies at gmail dot com? (canvia at i dot per "@" i ".")
Lo millor del capvespre es la llum vermellosa, o l'absencia de llum. El moment de pesar, de sentir, de fruir de l'autocomplaença, per aixo com diu la canço "no enciendas las luces"
Te escribo desde los dentros
De mi propia existencia
Donde nacen las ansias, la infinita esencia
Hay cosas muy tuyas que yo no comprendo
Y hay cosas tan mias pero
es que yo no las veo
Supongo que pienso que yo no las tengo
Vertiendo mi vida se enciende los versos
Que a oscuras te puedo lo siento no cierto
No enciendas las luces que tengo desnudos
El alma y el cuerpo