Salta al contingut principal

Blau contra blau

Buida, inexpressiva, freda, llunyana, implacable, inabarcable, perduda.

No hi podia veure res. Flotava davant d'ell, mirant-lo, blau contra blau en un oceà ple de colors. S'anclava en la seva mirada que la deixava sense alè, sense paraules, sense serenitat, sense buidor, falta de tota expressió coneguda.

Moments de Koh Tao
Labels:

Comentaris

Super Coco ha dit…
En el mar, tan per sobre com per sota, tot es blau. Del blau mes net i clar al mes profund e intens. Pensa que el blau esta considerat el color de la angoixa i la depresio, pero també el de la serenitat i la calma. El mar es equilibri.Recorda tambe que el mar es com una dona; calent, humit i salat, alhora que fred, cluel i voluple. El mar es la vida, el mar es la mort, i com diu la canço. "Ets el mar, tu ets cel, que es besen cuan s'acosta l'infinit".
9 d’octubre del 2008, a les 11:28
assumpta ha dit…
El mar i el seu efecte hipnòtic ! Ets sents tan petit ... i alhora t'hi trobes tan bé mirant-lo. És igual si està en calma com en mar brava ... no ens cal res més ... Amb la mirada perduda allà i les hores passant ...
No coneixia el bloc. M'agradat de trobar-te.
Una altra somiadora
9 d’octubre del 2008, a les 22:22
Anònim ha dit…
...no hi ha altre color amb aquest poder...
9 d’octubre del 2008, a les 22:39
David Montilla ha dit…
Duel de blaus, ara jo sé qui guanya... el blau amb sentiment, el blau expressiu, proper i aclaparador... el blau dels teus ulls.
10 d’octubre del 2008, a les 22:09
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...
7 comentaris
Read more »
20 comentaris
Read more »

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...
16 comentaris
Read more »