Encenem les llums que il·lumianran el capvespre
Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar.
Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor.
Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats.
La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà...
Feliç Sant Jordi!...
Comentaris
Me'l pots enviar a vpamies at gmail dot com? (canvia at i dot per "@" i ".")
Lo millor del capvespre es la llum vermellosa, o l'absencia de llum. El moment de pesar, de sentir, de fruir de l'autocomplaença, per aixo com diu la canço "no enciendas las luces"
Te escribo desde los dentros
De mi propia existencia
Donde nacen las ansias, la infinita esencia
Hay cosas muy tuyas que yo no comprendo
Y hay cosas tan mias pero
es que yo no las veo
Supongo que pienso que yo no las tengo
Vertiendo mi vida se enciende los versos
Que a oscuras te puedo lo siento no cierto
No enciendas las luces que tengo desnudos
El alma y el cuerpo