Salta al contingut principal

La cara fina

Aquella tarda passejava per la Rambla Catalunya. Es dedicava a observar els rostres ambulants, les expressions de fatiga, felicitat, tristesa, estrés, amor, indiferència. Hi havia tantes històries amagades aquella tarda...

Se li humitejaren els ulls i ella mateixa es convertí en un d'aquells rostres d'expressió trista, amb ombres del passat que fan ploure l'ànima.

Acabava de veure un rostre de cara fina, freda, lliscant. Els músculs tensats, la barba que ja no podia créixer, els ulls lleugerament enfonsats, la mirada que encara brillava. Un pitet sota la camisa i un somriure intuït que algú semblava voler esborrar.

Ella també havia vist una mirada que encara brillava en un rostre de cara fina, amb un pitet sota la camisa i el somriure a mig esborrar. Però el pitet s'embrutava i el cos no responia, poc a poc el somriure s'esborrava, la cama feia mal, el pitet s'havia de canviar, no li sortien les paraules, la mirada s'apagava. Un rostre de cara fina que es convertia en un rostre inert, una mirada que brillava en una mirada que esdevenia una lluita constant per fugir d'aquella presó. Fins que morí.

Aquella cara fina que ara mirava s'hi assemblava tant, tant... però la mirada encara brillava, els capricis de la vida no havien tret encara la goma d'esborrar.

No deixis de somriure, encara hi ha esperança... - Xiuxiuejà.

Comentaris

Unknown ha dit…
Malgrat el missatge final m'ha transmès molta tristesa...
yuna ha dit…
Una altre dia fixa't en altres cares... com les de felicitat :) i assembla-t'hi sempre...

Un somriure i un petonet*
Jesús M. Tibau ha dit…
hi ha massa rostres seriosos als carrers

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Colors