Salta al contingut principal

Parèntesis

Dies per aclucar els ulls i deixar-se portar.
Dies en què el sol serà qui et desperti.
Dies per gaudir sota una ombra amb un llibre a la mà.
Dies per perdre's entre plans, carreteres i pobles a descobrir.
Dies en què la brisa marítima de l'Atlàntic et refrescarà.

S'obre un parèntesis dins la rutina diària. Un parèntesis de silenci, de rialles, de mirades.

Dilluns a la nit, carretera i manta. Les meigues de Galícia ens esperen a l'Atlàntic.

Comentaris

Anònim ha dit…
Bon i profitós viatge, doncs!
Jesús M. Tibau ha dit…
torna ben plena de somnis i realitats
Carme Rosanas ha dit…
Bon viatge somiadora, carregueu bé les piles. Fins avait.
Conxu, a Galiza vas? Bona tria. Passa per A Guarda i menja, al port, un arròs amb llobregant a la meva salut! Bé, i a la teva, és clar!
Barbollaire ha dit…
Que fruiu molt i molt!
Ah! I moltes felicitats!!
Barbollaire ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
RY ha dit…
Bon viatge! I que tingueu temps per tot.
-- ha dit…
ains...

que estampa...

a ver si este mes que me queda de vacaciones.. puedo hacer muchas muchas fotos....
Joana ha dit…
Bon viatge Carme. Obre ve els ulls i guarda tot allò que tinguis al davant!
Anònim ha dit…
Madreee!!!que perdida ando:( tened mu felices vacaciones!!!A Galicia, que guayyyyyyyy:D:D Y feliz cumple con mucho retraso, ains!!! Un besote!!!

Ursu

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...