Salta al contingut principal

Parèntesis

Dies per aclucar els ulls i deixar-se portar.
Dies en què el sol serà qui et desperti.
Dies per gaudir sota una ombra amb un llibre a la mà.
Dies per perdre's entre plans, carreteres i pobles a descobrir.
Dies en què la brisa marítima de l'Atlàntic et refrescarà.

S'obre un parèntesis dins la rutina diària. Un parèntesis de silenci, de rialles, de mirades.

Dilluns a la nit, carretera i manta. Les meigues de Galícia ens esperen a l'Atlàntic.

Comentaris

Anònim ha dit…
Bon i profitós viatge, doncs!
Jesús M. Tibau ha dit…
torna ben plena de somnis i realitats
Carme Rosanas ha dit…
Bon viatge somiadora, carregueu bé les piles. Fins avait.
Conxu, a Galiza vas? Bona tria. Passa per A Guarda i menja, al port, un arròs amb llobregant a la meva salut! Bé, i a la teva, és clar!
Barbollaire ha dit…
Que fruiu molt i molt!
Ah! I moltes felicitats!!
Barbollaire ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
RY ha dit…
Bon viatge! I que tingueu temps per tot.
-- ha dit…
ains...

que estampa...

a ver si este mes que me queda de vacaciones.. puedo hacer muchas muchas fotos....
Joana ha dit…
Bon viatge Carme. Obre ve els ulls i guarda tot allò que tinguis al davant!
Anònim ha dit…
Madreee!!!que perdida ando:( tened mu felices vacaciones!!!A Galicia, que guayyyyyyyy:D:D Y feliz cumple con mucho retraso, ains!!! Un besote!!!

Ursu

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...