Salta al contingut principal

Responsabilitat

La responsabilitat pesa. I molt. I pot arribar a fer mal a les espatlles, en tensió constant, sota la pressió dirigirda d'un teclejar inquiet davant una pantalla freda i llunyana, que només mostra dades i dades que arriben a esvair-se en l'incertesa de la utilitat que tindran.

La responsabilitat fa mal, treu son, cansa. Hi ha moments i moments per tot. Hi ha responsabilitats i responsabilitats. I hi ha dies en que saps que no pots fer altra cosa, que no pots fugir, que no pots dir que no, ets massa responsable.

Per què serveix? Aquest dolor, aquesta fatiga, aquest no viure momentani i desaparèixer, restant lluny dels qui t'estimen durant uns dies, per què serveix? Val la pena? Segurament, però... Sempre hi ha un però.

M'agrada ser responsable, encara que pugui arribar a pesar; no m'agraden les situacions límit; no m'agrada qüestionar-me... sempre acabo dubtant de si estic preparada o si aquesta nena s'ha posat a jugar en el món dels grans.
Labels:

Comentaris

Sergi ha dit…
Però segur que quan la feina està acabada, et demostres a tu mateixa que aquesta nena juga a la lliga que li pertoca. La responsabilitat no és dolenta, ni la que ens cau a sobre ni la qualitat de cadascú. Agafar compromisos, prendre-s'ho seriosament, és una manera de viure, i dóna els seus fruits. De vegades sembla que els penques se'n surten millor, però a la llarga tothom rep el que es mereix, o això vull creure. Això si, si estem parlant de feina, no s'ha de deixar que sigui una obsessió, i no es pot portar més enllà del que és humanament possible. Hi ha coses molt més importants a la vida, i tu ho saps. És més, la feina és de les coses menys importants que hi ha, mentre en tinguem, és clar.
14 de març del 2008, a les 9:06
Anònim ha dit…
Afortunadament hi ha responsabilitats que no demanen vigilància les 24 hores del dia (hi ha cap que si?). Moltes són compartides (per alleugerar les tensions). Totes tenen aqueix moment d’evasió i intimitat, per llegir, a més, la premsa, o el que et vinga de gust. I algunes responsabilitats fins i tot es dignifiquen quan presentes la dimissió. També tens la responsabilitat de viure i ser feliç (aquesta és indefugible!).
14 de març del 2008, a les 21:06
-- ha dit…
esgota, te deixa malaltissa i suau davant les reaccions de tota mena...
17 de març del 2008, a les 5:41
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »