Salta al contingut principal

Mal de cap

Mal de cap. Punxant. Absorvent. Ennuvolat. Pensaments que es troben en embarbussaments. Fums que t'absorveixen tota raó.
Mal de cap. Sorolls de volum multiplicat. Cops de porta, veus estridents, una melodia estranya.
Mal de cap que no m'abandones ni amb la màgia química. Que em cegues i m'ensordeixes. Que em mareges i m'alteres. Que m'esborres el somriure.
El sol m'enlluerna i tanco els ulls. La mirada baixa intentant evitar senyals externes convertides en dolors afilats.

I de sobte te'n vas. Després d'acompanyar-me tot el dia. I el somriure apareix acompanyat d'una vella amiga i un petit de vuit mesos que tot just descobreix el món i la seva màgia.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
M'alegro que finalment hagi marxat... el mal de cap.

Ahir em vaig oblidar de comentar-te el canvi de look del teu blog. Una foto preciosa.
gatot ha dit…
quina sort només tenir-lo un dia!
jo en fa quatre que alterno mal d'oïda i mal de queixal... espero que no em falli el ronyó!!! :D

però ho has descrit amb tanta tendresa...

bona nit, wapa!
Unknown ha dit…
M'ha agradat molt! Aprofito per notificar que he tornat al blog!He programat 3 dies d'escrits. Ja em diràs. Però m'he tornat a oblidar d'algunes coses que em vas explicar. Ehem...(dissimulo)...Ja et truco perquè m'expliquis cavall vencedor!Muakas!
Unknown ha dit…
Ah!I referent al que diu ddriver, això és el temps que fa que vas néixer, que encara que no ho sapigueu, la Carme comença ja a tenir una edat.jejejeje!Muakas guapa!
Anònim ha dit…
Qui pogués matar definitivament l'insecte de les migranyes...

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Colors