Salta al contingut principal

Moviment

No fugis, segueix movent-te.
Camina, pren la direcció que et marqui el vent.
Segueix la passarel·la o crea tu la teva pròpia.
Desvia't del camí, busca la drecera.
Dóna una volta entorn de la casa.
Les estàtues estan glaçades.
Imatges mortes de les persones que un dia van ser.
Es van parar.
El món dóna voltes sobre el seu propi eix.
Gira entorn el seu sol.
Busca la teva estrella. Tu ets lliure, pots anar-la a cercar.
Que no sigui la inèrcia qui gui les teves passes, sinó la il·lusió.
Mira com brilla el sol.
Sent la màgia de la pluja.
La nit t'acarona i el vent t'ajuda a avançar.
Camina.
Desvia't del camí, busca la drecera.
O segueix endavant.
Un món de somnis t'espera.

De camí
Labels:

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
estic d'acord, és bo moure's, però de tant en tant també cal parar i gaudir del paisatge i reflexionar una mica, encara que només sigui per a agafar més empenta.
7 d’agost del 2008, a les 23:25
La Martona ha dit…
Hola, Carme! Llegir el teu post m'acaba de donar l'empenta que necessitava avui per posar-me en marxa. Així que...tanco l'ordinador: fiuuuuu!!!!!!!!
12 d’agost del 2008, a les 22:05
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...
7 comentaris
Read more »
20 comentaris
Read more »

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...
16 comentaris
Read more »