ARGGGGGGGGGGGGGG

Moments d'aquells en què agafaries el teclat, la pantalla, el ratolí sense cua i tot plegat i ho estavallaries contra la finestra, esmicolant els vidres fins que et separen de la fresca que avui fa.

Renovació.
Nova imatge.
Ara mateix ho maleeixo tot plegat.

Tot desmuntat.
Si, còpia de seguretat feta. Però tot és un desgaravell desajustat d'aquells en què només t'hi pots perdre i sentir la ràbia que et fa coure la sang a les venes.

Senyal que encara en tinc.

No diré tancat per defunció perquè no s'ha mort, encara que ganes de matar-la no me'n falten.

ARGGGGGGGGGGG

Informàtica!
Ordinadors!
Html i parides mentals!

Apa siau.
Ho deixo per avui, que demà serà un altre dia i a més toca treballar.

A qui estigui de vacances, que vagi bé i eviteu les cues! I a qui no, benvinguts al món real...

Comentaris

Joana ha dit…

Jajajaj.Es nota que has acabat les vacances!
ARggggg....
Agaf-t'ho amb calma!

16 d’agost del 2008, a les 23:26

Jesús M. Tibau ha dit…

tranquil.la, respira profundament, la informàtica ens n'ha fet alguna a tots

17 d’agost del 2008, a les 0:02

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog