Salta al contingut principal

Be water, my friend

"El agua da un ejemplo... Fluye y fluye y rellena todos los lugares por donde pasa... no retrocede ante ningún peligro... y nada le hacer perder su índole propia y esencial. En todas las circunstancias permanece leal a sí misma. Así la veracidad hace que en circunstancias difíciles uno perciba interiormente, con el corazón, el fondo de la situación. Y una vez que se ha llegado a ser interiormente dueño de una situación, fácilmente se logrará por sí mismo que las acciones exteriores se vean acompañadas por el éxito."

I CHING, libro de las mutaciones.

Comentaris

Carme Fortià ha dit…
M'agradaria ser com l'aigua...
mossèn ha dit…
quin llibre més pesat ... per no dir ... merda !!! ... salut
Anònim ha dit…
Jo vull ser aigua!! Jeje.

Una abraçada!
Està bé, però has pensat que l'aigua que ens passa pel davant ja l'hem vista prou, i que té per costum d'anar cap avall i mai cap amunt?
"Plorava l'Amic i deia: _Quan cessaran les tenebres al món, per tal que cessin els camins infernals? I l'AIGUA, que té per costum de córrer cap avall, quan serà l'hora que tingui natura de pujar cap amunt?" (Ramon Llull: Llibre d'Amic i Amat)
Carme Rosanas ha dit…
Fer les coses fàcils... anar avall com l'aigua. Mai amunt perquè és impossible. No serà que a vegades ens proposem coses massa impossibles i per això no som com l'aigua?
rosa ha dit…
potser l'aigua és covard?
sempre avall i escapolint-se per tot arreu, amagant-se i tornant a surtir.
robelfu ha dit…
L'aigua pot fluir… o pot copejar.
pot ser molt dolça o molt salada.
bruta o transparen.
Anònim ha dit…
Es poden dir tantes coses... L’aigua no té personalitat donat que adopta qualsevol forma. És inconstant, donat que s’esmuny de moltes superfícies. La seua ira és destructiva... Però malgrat el que diem d’ella sempre ens serà vital. Com l’amor, pot adoptar qualsevol forma, potser inconstant, esmunyir-se’n de les mans, la seua absència és destructiva...
Ignacio ha dit…
i l'aigua és vida, my friends...

sense l'aigua dels rius i canals no viuriem...

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...