Salta al contingut principal

Alguna cosa falla, però no ets tu

Certament, fallen les societats que creen monstres que només es preocupen de les piles de la pinta nova que s'acaben de comprar i que no els funciona! I que no saben ni que no va a piles, però ja estan a punt de trucar al servei d'assistència tècnica de vés a saber on!

Falla el "papà, mamà, vull això" i al cap de cinc minuts, ja ho tenen. Falla la disciplina i la manca d'educació. Falla el respecte mútuu i el saber que el respecte a un mateix és molt més de tenir sempre el que es vol, de tenir la butxaca plena de diners, d'anar a última moda. Fallen els programes de televisió que ens mostren les deixalles d'un món decadent, i que la nostra societat aplaudeix donant-los les millors audiències.

Alguna cosa falla, però no ets tu, que intentes donar el millor de tu mateixa a una colla de maniquís adolescents. Que intentes ensenyar-los que la dansa és una manera de veure el món i d'expressar-se. Que intentes donar-los un moment de fugida de les seves tristes vides de tenir-ho tot fet i anar ben empolainades.

No ets tu que falles, quan allò que fas és capaç d'entusiasmar a un altre grup de noies, que esperen amb deliri la teva arribada, per aprendre i superar-se a elles mateixes.

Comentaris

dErsu_ ha dit…
Si fa no fa, doncs, falla el de sempre.
Ferdinand ha dit…
Fallem tots, no ens enganyem. Cada 15 segons moren nens per falta d'aigua, cada 10 segons per el SIDA, o cada 30 per la fam o cada x segons, minuts a tot estirar, moren nens, nenes, dones, homes per multitud de guerres que desconeixem, i que els països del primer món els venen les armes amb les quals es maten entre ells... I saber-ho reconeixer està molt bé, es un primer pas, però ja està? ens quedem de braços plegat?
Carme Rosanas ha dit…
Potser si que en alguna cosa fallem tots, però no es pot comparar... la mínima responsabilitat d'uns i la enorme d'uns altres. Jo també crec que alguna cosa falla, però no ets tu.

Per cert, Carme, som veïnes d'escala, de l'escala G, de les Històries veïnals. Començo jo. Uff!
rosa ha dit…
si un de sol no falla,fallen les masses.
Anònim ha dit…
Sempre tenim la sensació d'anar contracorrent. La decadència és molt més sorollosa. Però és això només: soroll. L'esperança sempre es cou rere el silenci. I hi ha molta gent que callem i anem fent.
No es el amor quien muere,
somos nosotros mismos.

Luis Cernuda
mossèn ha dit…
bufffffa ... menys mal ... ja m'havieu espantat !!! ... salut
Anònim ha dit…
Aquí el que falla és la bici sobre el parquet...ALGÚ REBRÀ!

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Colors