Es va girar cap a ell i li va dir: saps què, n'estic ben farta. M'estic cremant i la veritat, no crec que tot això s'ho valgui. I menys quan arriba final de mes i et trobes amb el que et trobes, una nòmina més aviat fluixa, un rebut d'hipoteca i els números que tornen a tremolar preparant-se per anar al circ. Quin sentit té? Hi ha hagut molts pocs dies que hagi marxat a la meva hora, fins i tot he treballat des del tren i tot per què? Per veure créixer una sensació frustrant de no avançar, d'ensopegar amb una pedra i ni tenir temps de pensar les coses, planejar-les, preparar-les, explicar-les. Sí, sí, són els temps que corren, ni cal que ho diguis. Però els temps fa masses mesos que giren descontrolats, sense parar i els efectes del vertigen embriagador inicial ja es comencen a sentir, deixant una ressaca inaguantable. Va marxar deixant-li la porta clavada als nassos, va arribar a casa i es va posar a córrer, a cantar i a saltar amb un gos de lloguer. Les gotes del plugim, la fred que colpejava el seu rostre, l'olor a terra mullada la tornaven a fer sentir viva, com aquells dies de calma que ja enyorava.
Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...
Comentaris