si tant sols pogués copsar la seva essència en unes paraules...
havia sentit que perfumava el jardí i les estances on deixessis caure els seus pètals blancs, però fins avui no havia sentit mai el dolç i fresc aroma de la petita joia que la mare em va regalar.
i em sembla que la sento tararejar aquella cançó que cantava quan era menuda ...dos gardenias para tí... mirant a l'infinit i somiant amb el rostre del seu amant ja perdut.
i segueixo buscant l'aroma dels seus pètals, desitjant que se m'enduguin al seu regne d'inocència i blancor silenciada, on només les notes de la seva fragància ballen amb els somnis retrobats...
havia sentit que perfumava el jardí i les estances on deixessis caure els seus pètals blancs, però fins avui no havia sentit mai el dolç i fresc aroma de la petita joia que la mare em va regalar.
i em sembla que la sento tararejar aquella cançó que cantava quan era menuda ...dos gardenias para tí... mirant a l'infinit i somiant amb el rostre del seu amant ja perdut.
i segueixo buscant l'aroma dels seus pètals, desitjant que se m'enduguin al seu regne d'inocència i blancor silenciada, on només les notes de la seva fragància ballen amb els somnis retrobats...
Comentaris
...que en planti...
;)