Salta al contingut principal

Una bufanda

M'aixeco al matí envoltada pel fred del gebre. Entrem al cotxe, deixo tristament l'abric al seient de darrere, encenc la calefacció que arrancarà tot just a l'arribar a la carretera. Resisteixo la lluita interior contra el fred, tot parlant a la persona que s'asseu amb l'abric posat al meu costat.

Arribo a casa, un altre dia més la calefacció ha saltat i la casa ens espera amb les parets fredes i l'alè gelat. Els radiadors comencen a escalfar-se i poc a poc arribem a sentir el caliu de la llar.

Després de sopar, asseguda al sofà ben tapada amb la manta només per la sensació d'abric, llar i tranquil·litat que em dóna. M'abraço a la persona que tinc al costat, acosto la meva cara a la seva, busco els seus llavis, i rere el somriure còmplice, surt una rialla que em contagia quan em diu que em regalarà una bufanda pel nas!

Algú sap on la puc comprar?

Comentaris

David Montilla ha dit…
Que algú m'ho digui a mi!!
Unknown ha dit…
Que bonic!Jo te la teixiré!Diga-li al David que em truqui i pactem el preu!Un petonàs!
Super Coco ha dit…
Home,

Una bufanda per el nas no se, pero una mica de llenya a la llar. Una catifa molsuda i una copa de vi calen i amb especies i probablement el efecte desitjat sigui el mateix. esta comprovat, llarr de foc+alcuol o manta+moment romantic o anell de bodas provocan el mateix efecte en las dones, la separacio rapia y repentine dels sues genols.
Anònim ha dit…
...un altre que en necessita...
...ni BuyVip...ni Privalia...

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...