Dark is the night for all

Temps de decisions, el moment de dir adéu, no et sentis petita, la nit és fosca per tots. És temps d'anar-se'n cap a l'oest, de ser el millor, i quan cau la tarda, la nit és fosca per tots.

Records retrobats de l'agenda del 96'... A-Ha "Dark is the night for all"

It's time we said goodbye
Time now to decide
O' don't you feel so small
Dark is the night for all

It's time we moved out West
This time will be the best
And when the evenings fall
Dark is the night for all

It's time...yeah, to break free
It's time to pull away
For you and for me

It's time...yeah, to break free
We need to celebrate the mystery
It's time we said goodbye

Time for you and I
O' don't you feel so small
Dark is the night for all

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…

a la nit surten estrelles per a tothom

29 d’agost del 2008, a les 7:47

Carme Rosanas ha dit…

Ja torno a ser aquí i connectada més regularment. M'he de posar al dia de tants blogs!

Que bo que és trobar records escrits d'altres temps!

Fins molt aviat. Una abraçada.

29 d’agost del 2008, a les 12:44

ddriver ha dit…

mira,m´has fet buscar l´agenda del 96 ara,millor que no ho hagues fet

29 d’agost del 2008, a les 15:08

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog