Salta al contingut principal

Ballem?


Si és que a vegades m'hauríeu de veure, de camí a la feina, a quarts de vuit del matí, o de tornada a casa, a quarts de cinc, caminant pels carrers de Barcelona amb el ritme d'aquesta cançò. Si no fos pel pànic escènic (a vegades arriba) començaria a saltar i a ballar pels carrers més cèntrics de la ciutat dels fums!Algú s'hi apunta?






Dedicada a tots aquells que demà treballem, que al menys sigui amb el ritme d'una bona cançò, oi?
I als que esteu de pont, gaudiu d'aquests dies!

Comentaris

iruNa ha dit…
OOOhhh!!! ja t'imagino!! jeje
Quine ganes de ballar que m'han entrat, jo m'hi apunto! i el pànic escènic que es quedi a caseta dona!!!
molt bona la cançó!!!
NeoPoeta ha dit…
Jo m'apunto a saltar i ballar sempre que faci falta!

NeoPoeta
Laia ha dit…
jo també vull ballar, però no puc! per què no puc sentir la cançó??? :(
Bé, fes-ho tu per mi!!
rosa ha dit…
a ritme de swing....que guay...
si.si ballem!!!!
-- ha dit…
claro que si! en el movimiento encontramos la acción y la intención!!!
Carme Rosanas ha dit…
Doncs sí millor anar a treballar ballant, ja que s'hi hA D'ANAR.
Carme Rosanas ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Colors

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.