Salta al contingut principal

obrir els ulls

Aquell dia va obrir els ulls i va descobrir que hi havia un món nou al seu voltant que mai abans havia ni tant sols copsat. Només feia fala que alcés la vista i guaités més enllà de les mirades fredes que tothom li dedicava. Assegut en aquell racó era capaç de veure els moments alegres de tots els transeünts i de fer fugir els seus maldecaps. La seva safata continuava tant buida com al matí. Feia fred i la nit s'acostava amb l'únic caliu dels somriures que havia aconseguit robar.
El dia següent va decidir situar-se a la mateixa sortida dels ferrocarrils i canviar el que duia escrit al seu cartronet: "obriu els ulls, hi ha tot un món meravellós que us envolta que us esteu perdent". Avis, executius, mares, treballadors, estudiants, tots se'l llegien i se'l miraven. Però ningú li dedicava ni tant sols un somriure, una pregunta, i la seva safata seguia buida i llunyana, apartada pels cops de peu dels qui no el tenien en consideració. Només va haver-hi un nen, que s'aturà i féu aturar a la seva minyona "jo hi veig dracs en el meu món, tu també?"... Aquella nit dormiria plàcidament, acompanyat dels dracs del petit que havia parlat amb ell.

Comentaris

Salvador Macip ha dit…
Una imatge molt maca, la dels dracs als somnis.

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...