Era ell qui hi va posar més interès des dels primers moments. Farem uns calaixos, deixarem una distància per passar entre ells per regar, treure les males herbes i recollir els primers fruits, hi posarem terra de la bona, farem un rec automàtic de gota a gota, i un no parar de paraules i bones intencions.
Ella només hi veia tota la feina que quedava per fer encara. Treballaven intensament cada dia, arribaven tard a casa, i tenien diferents fronts oberts: el tros on hi hauria d'anar una piscina d'estiu, les herbes i plantes que creixien selvàtiques al costat de la reixa que els separava del veí, el racó de les plantes aromàtiques i l'hortet que ell s'havia posat al cap de fer. No sabia d'on treurien el temps, no.
Però la seva persistència l'animava. Arribava a casa i començava a clavar quatre claus per fer els calaixos. Ella plantava les aromàtiques en els testos nous, brindant-los tot l'amor que tenia. Un diumenge anaren a mercat i compraren uns planters. El següent dilluns, després de la feina, ell buscava informació en les noves tecnologies de la distància en què havia de plantar els enciams i les tomateres. Ja que no disposava de la saviesa popular transmesa de pares a fills, la cercava en les avantatges dels nous temps.
Un mes més tard ella estimava aquell hort, el regava i hi treia les males herbes, de la mà del seu company. Somreia entussiasmada al veure com creixia el que creia el primer carbassó i observava marevallada com les bledes creixien i creixien. Els cogombres encara no sortien, però la seva planta treia els braços tot enfilant-se ben amunt, les tomateres creixien poc a poc, potser encara veurien alguna flor tardana treient el cap.
Ella només hi veia tota la feina que quedava per fer encara. Treballaven intensament cada dia, arribaven tard a casa, i tenien diferents fronts oberts: el tros on hi hauria d'anar una piscina d'estiu, les herbes i plantes que creixien selvàtiques al costat de la reixa que els separava del veí, el racó de les plantes aromàtiques i l'hortet que ell s'havia posat al cap de fer. No sabia d'on treurien el temps, no.
Però la seva persistència l'animava. Arribava a casa i començava a clavar quatre claus per fer els calaixos. Ella plantava les aromàtiques en els testos nous, brindant-los tot l'amor que tenia. Un diumenge anaren a mercat i compraren uns planters. El següent dilluns, després de la feina, ell buscava informació en les noves tecnologies de la distància en què havia de plantar els enciams i les tomateres. Ja que no disposava de la saviesa popular transmesa de pares a fills, la cercava en les avantatges dels nous temps.
Un mes més tard ella estimava aquell hort, el regava i hi treia les males herbes, de la mà del seu company. Somreia entussiasmada al veure com creixia el que creia el primer carbassó i observava marevallada com les bledes creixien i creixien. Els cogombres encara no sortien, però la seva planta treia els braços tot enfilant-se ben amunt, les tomateres creixien poc a poc, potser encara veurien alguna flor tardana treient el cap.
Comentaris
Et felicito Carme!