Salta al contingut principal

D'excursió per l'Alta Garrotxa


Feia temps que el meu germà m'ho deia. Agafem en Hiro i veniu amb en David i en Joel, que segur que gaudiran de l'excursió i del bany a les gorgues de la Riera de Sant Aniol. I així va ser. Dit i fet. Ens vam llevar d'hora per evitar el calor del migdia, calor que finalment vam ofegar sota les fredes aigües de rieres de muntanya (aigües per mi gelades, tot i estar en ple agost). Agafem el cotxe i fem la primera parada a Girona, recollim en Carles i en Hiro i tornem a la carretera fins a Sadernes. Carreguem les bosses a l'esquena i comencem a caminar... Us recomano la ruta!!! De Sadernes a Sant Aniol d'Aguja i acabant al Salt del Brull.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
És una meravella d'excursió. Jo també la recomano. Em va encantar! la vaig fer fa un parell o tres d'estius.
M'alegra llegir que t'has sentit a gust a la meva terra.
Vas triar la vall més fresca (i potser la més transitada) de l'Alta Garrotxa. Les gorgues que hi ha més amunt de Sant Aniol són meravelloses!
òscar ha dit…
el banyet que culmina l'excurssió fa una patxoca refrescant. especialment per algú (jo mateix, mira per ón!) que s'està banyant cada dia en les caldosses aigues d'una costa brava força farçida de gent.
David Montilla ha dit…
I tant que era fresca la vall... i l'aigua, ufff, era gelada, però sentava molt bé després de la caminada.
Joana ha dit…
Qunats records de la meva terra! De joveneta hi anava a acampar i sí ens banyàvem.....
El lloc és un dels indrets garrotxins més bonics!
Núria Pujolàs ha dit…
Hola bonica...vaig fer aquesta excursió fa un parell d'anys i va ser magnífica...en tinc bons records...Però, a més, els dies 10-11 i 12 d'agost hem estat amb la família a l'Alta Garrotxa...concretament a Oix...Quina casualitat!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...