Aquella nit havia somiat que tenia una criatura a les mans. Era una nena, petita i menuda, dins d'una càpsula ovalada, plena d'un líquid viscòs de color blau. Era preciosa, se la veia serena i tranquil·la, dormia en somnis eterns. Aquella pau que desprenia era completament proporcional a la tristor que sentia al veure-la. Les llàgrimes li esborraven les il·lusions del seu naixement, sentia com les cames li feien figa, mentres la petita seguia somrient des del seu son etern. S'endinsava en un mar de plors del que no aconseguia veure'n la fi, sentia com s'ofegava entre els sanglots de tristesa...
Es despertà, mirà al seu voltant i s'adonà que tot era un somni. Que no existia cap càpsula ovalada provinent d'eres del futur, i que la quitxalla encara havia d'esperar a temps millors. S'aixecà i veié el seu pare a la cuina. L'abraçà, adonant-se del simbolisme del somni.
"Papa, - li va dir- avui he somiat que moria una nena que acabava de néixer - les paraules començaren a sortir entre les llàgrimes que de nou neixien als seus ulls - la tristesa que sentia era tan real... Però aquella petitona, embolcallada per aigües blaves, és com si fossis tu, com si haguessis de marxar. T'estimo, papa, t'estimo molt, no vull que te'n vagis mai."
S'abraçava tant fort a ell, i tornava a nedar en un mar de llàgrimes. Sentint-se inundada d'una tristor infinitava, però tranquil·la, en pau, com el somriure de la petitona dins la càpsula.
El matí següent caminava pels carrers de Granollers. Una dona se li atansà, preguntant-li si volia col·laborar en les investigacions contra el càncer. Les imatges del seu somni se li aparegueren de nou davant seu, somnis entre somnis. Es veié abraçada al seu pare, encara notava la calidesa que li desprenia.
Es despertà, mirà al seu voltant i s'adonà que tot era un somni. Que no existia cap càpsula ovalada provinent d'eres del futur, i que la quitxalla encara havia d'esperar a temps millors. S'aixecà i veié el seu pare a la cuina. L'abraçà, adonant-se del simbolisme del somni.
"Papa, - li va dir- avui he somiat que moria una nena que acabava de néixer - les paraules començaren a sortir entre les llàgrimes que de nou neixien als seus ulls - la tristesa que sentia era tan real... Però aquella petitona, embolcallada per aigües blaves, és com si fossis tu, com si haguessis de marxar. T'estimo, papa, t'estimo molt, no vull que te'n vagis mai."
S'abraçava tant fort a ell, i tornava a nedar en un mar de llàgrimes. Sentint-se inundada d'una tristor infinitava, però tranquil·la, en pau, com el somriure de la petitona dins la càpsula.
El matí següent caminava pels carrers de Granollers. Una dona se li atansà, preguntant-li si volia col·laborar en les investigacions contra el càncer. Les imatges del seu somni se li aparegueren de nou davant seu, somnis entre somnis. Es veié abraçada al seu pare, encara notava la calidesa que li desprenia.
Comentaris