No sé si ho he arribat a dir... però aquesta nit, sento la necessitat de pronunciar, de teclejar, aquestes sis lletres màgiques que transmeten la màgia del saber compartir, estimar i conviure.
Gràcies. De tot cor. Sincerament. Des de la part més profunda de la meva ànima. Moltes gràcies.
Sense saber com m'he trobat canalitzant tota aquella energia que corria dispersa pels voltants de casa, que xocava amb els números estadístics del món laboral, que cercava incansable un espai on poder parar, descansar i agafar forma, aixecant-se com un gegant enmig d'un huracà.
Podríem parlar de coincidències, de camins que arriben a un mateix lloc, de les coses que succeeixen per algun motiu, per què sí o per la simple casualitat de la quotidianitat que ens envolta. Podríem parlar i parlar, i tinc la sensació que la nit acabaria i encara sentiríem que acabem de començar, envoltades de la il·lusió de qui té un somni. De sobte, tot flueix.
I sí, potser podria arribar a dir que ja tinc la resposta a la pregunta que una bona amiga em va fer al 2008... Ja sóc gran, sé què vull ser, sé qui sóc i sé què vull fer, quin vull que sigui el meu proper pas, quina és la direcció que vull seguir.
I te'n vull donar les gràcies. Per què sí. Per què així ho sento. Per què els nostres camins potser s'han creuat per mera casualitat, però dono gràcies a aquestes casualitats, a aquestes converses, a aquesta passió que desprens i encomanes, a aquest món meravellós que he conegut a través teu, a aquesta creativitat que despertes i fas créixer, gràcies per ser qui ets i per ser on ets.
I somiarem. Com la calma del mar en un dia serè, o amb l'energia d'un mar revoltat en un dia de vents i corrents, com la brisa marina, serena, que ens empeny a poc a poc, o com els vents forts que arriben i comencen a desordenar-ho tot creant un espai nou i diferent.
Somiaré i construiré noves realitats, aquelles que fins ara no havia acabat de veure i que ara es comencen a dibuixar davant meu.
Gràcies per formar-ne part.
Gràcies. De tot cor. Sincerament. Des de la part més profunda de la meva ànima. Moltes gràcies.
Sense saber com m'he trobat canalitzant tota aquella energia que corria dispersa pels voltants de casa, que xocava amb els números estadístics del món laboral, que cercava incansable un espai on poder parar, descansar i agafar forma, aixecant-se com un gegant enmig d'un huracà.
Podríem parlar de coincidències, de camins que arriben a un mateix lloc, de les coses que succeeixen per algun motiu, per què sí o per la simple casualitat de la quotidianitat que ens envolta. Podríem parlar i parlar, i tinc la sensació que la nit acabaria i encara sentiríem que acabem de començar, envoltades de la il·lusió de qui té un somni. De sobte, tot flueix.
I sí, potser podria arribar a dir que ja tinc la resposta a la pregunta que una bona amiga em va fer al 2008... Ja sóc gran, sé què vull ser, sé qui sóc i sé què vull fer, quin vull que sigui el meu proper pas, quina és la direcció que vull seguir.
I te'n vull donar les gràcies. Per què sí. Per què així ho sento. Per què els nostres camins potser s'han creuat per mera casualitat, però dono gràcies a aquestes casualitats, a aquestes converses, a aquesta passió que desprens i encomanes, a aquest món meravellós que he conegut a través teu, a aquesta creativitat que despertes i fas créixer, gràcies per ser qui ets i per ser on ets.
I somiarem. Com la calma del mar en un dia serè, o amb l'energia d'un mar revoltat en un dia de vents i corrents, com la brisa marina, serena, que ens empeny a poc a poc, o com els vents forts que arriben i comencen a desordenar-ho tot creant un espai nou i diferent.
Somiaré i construiré noves realitats, aquelles que fins ara no havia acabat de veure i que ara es comencen a dibuixar davant meu.
Gràcies per formar-ne part.
Comentaris