fa dies que semblo desapareguda, inmersa en la voragine del dia a dia que absorveix els petits moments que et dedicava.
entristida, temo que la teva perdua sigui irrecuperable, i robo els minuts del trajecte en ferrocarril per impregnar el meu silenci de paraules d'amor...
no m'he oblidat de tu, per mes que faci mesos que no et parli, com tampoc m'he oblidat de mi. Senzillament busco, busco sense trobar. Mils d'imatges voleien pel meu cel, la lluna gran, rodona i taronja de la nit passada, tenue com el blanc moribund, dolç i enigmatic del seu rostre matiner... el boxejador que cau a terra, la rentadora i l'inici de centrifugacio, el mati que desperta quan trenco el vent amb el crit d'un motor ences...
mils d'imatges i una nena que segueix perduda en els seus somnis, sense saber quin cami ha d'agafar.
Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar.
Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor.
Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats.
La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà...
Feliç Sant Jordi!...
Comentaris
Un escrit una mica tristot però com diu el teu blog "Vivim entre somnis i realitats".
Tant de bo trobis el camí amb alguna d'aquestes imatges que voleient pel caparró :)
Que tinguis un bon dia!