entre somnis i realitats

Realment sense paraules... Dediqueu-hi 20 minuts de calma, imatges, música, paraules, sensibilitat que se t'emporten més enllà i et retornen renovada...

Semblava celebrar una ocasió especial, però seia sola en aquella cafeteria on servien dinars. En una cantonada, encara quedava el senyal de “reservat”. Ell estava al carrer, parlant pel mòbil. Ella seguia menjant l’exquisit plat de pasta italiana, acompanyat d’un vi rosat fresc. Ell tenia la vedella a la brasa refredant-se al plat. Engalanada, sospirava i mirava cap a la porta; el maquillatge que portava li encobria la tristesa dels anys que passen i d’un aniversari que volia celebrar d’una manera especial. Però han acabat a un local de segona, amb una cervesa sense alcohol i un vi de poca categoria. Ell torna a entrar i parlen del dia a dia, la doctora ha trucat. Els nens, els néts, el veí, tot el que volen dir i mai s’atreveixen, la vida. Els seus somnis de grandesa que vestia amb la diadema dels anys cinquanta que avui porta han desaparegut. Abaixa la mirada i deixa escapar tota la tristesa que sent. On va quedar la imatge que tenia d’ella mateixa fa quaranta anys?

Hi ha imatges que t'inspiren temor, por, tristesa, alegria, somriures, històries... Hi ha moments en què surts del teu cos per veure les imatges que la vida et posa davant, te n'allunyes i tornes a càmera lenta, per observar cada detall, per sentir cada espurna d'emoció a l'aire. La imatge et captiva, t'embolcalla, et fa teva. La complicitat de pare i fill, parlant en veu baixa, compartint l'emoció. El petit nerviós, haurà de sortir davant de tothom i hi ha un riu de gent que mira i aplaudeix. El gran orgullós del seu petit. Pare i fill

Te les trobes per casualitat. Una noia s'afegeix a les del club del tàper, que per sort o desgràcia en som unes quantes (el que fa no tenir tiquet restaurant...). La "novata" (paraula aquí sense cap to despectiu i més aviat carinyós) i amb certa antiguitat considerable, porta bones noves. Una amiga li va parlar d'allò que et cuina tot tornant del gimnàs a les deu de la nit. I si hi ha alguna cosa que et cuini... doncs bé s'ha de conèixer, que per més gust a la cuina que es tingui, sempre va bé descansar algun vespre, no? Doncs bé, es tracta de Lékué i el seu nou estoig de vapor amb safata. I algunes de les receptes que tenen amagades a la seva web... Doncs bé, us posaré l'exemple del dinar que realment ha estat esplèndid: Perca amb herbes provençals Els ingredients senzills i a l'abast de tota cuina: 1 filet de perca, 1 ceba, 1 pastanaga, 1 porro, 1 dent d'all, 2 cullerades d'oli d'oliva, 1 culleradeta d'herbes de provença, sal i peb...