El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Comentaris
m'agradaria poder comentar-te més. Poder treure una cadira i seure a l'eixida amb tu. Compartint un cafè. Xerrant sense presa. I saber dir-te tot el que m'agraden els teus escrits.
Tots el sentiments i colors i músiques que ens regales...
Per que cap paraula és sobrera. Per que ens expliques coses que, almenys a mi, m'impacten i em fan rumiar.
Quin "rollo", oi?.
Moltes gràcies, de tot cor, per tot el que ens dones.
I per passar per casa i pel "balcó".
Amb el teu permís... un petonet dolç i petit, nina.
es preciosa
Gràcies, també
Carme
Des de aleshores mai més va voler tornar al món real.
M'ha agradat el teu blog, i tornaré.
voldria perdre'm agafada de la mà de l'amor...
i això de perdre'm en la natura, m'encanta!
Ens anirem veient!