26 d’octubre 2007

Stop

O ens parem, o ens faran parar. Però no deixaran passar a ningú, ni a uns ni als altres. Potser serà el cos qui et mostrarà la targeta vermella. Esperem que no et deixi fora de joc.

Ningú pot passar

9 comentaris:

josepmanel ha dit...

Sentència dels vells: “El que para comença dues vegades”.

Carquinyol ha dit...

El problema és quan està verd !!! No vull ni pensar si passa algú extremadament indecís per allà !! ;)

Ferran Genis Traveria ha dit...

Quin carrer dels molts i de quina ciutat de les moltes ciutats de Catalunya deu ser el de la fotografia?
Jo sóc el que passa pel pas de zebra, no em xafis, que jo no condueixo i estic deambulant part del dia.

iruNa ha dit...

Ostres, molt bona la foto... els dos semàfors en vermell! Hi ha moments a la vida que et veus obligat a aturar-te, sigui pel motiu que sigui, i sovint en contra de la nostra voluntat. Però hem de tenir paciència... que el semàfor sempre s'acaba posant verd (esperem que no s'espatlli!!)

Boira ha dit...

Quina foto més bona, no s'aclareixen ni ells, com volen que ens aclarim nosaltres? I nosaltres? Sabem quan hem de parar? Sabem quan hem de tirar endavant? No aniria malament tenir alguna senyal clara que ens guies en la nostra vida.

Putas y Princesas ha dit...

Tots necessitem límits! O ens els posem o ens els posen

rosa ha dit...

el primer que ho faci, potser gratarà el perill?

Carme Rosanas ha dit...

Si fos possible que jo pogués estar als dos costats em quedaria aturada als dos costats. Fins quan?

mossèn ha dit...

stop o pots ??? ... curiós, però cert !!! ... salut

comparteix amb...