03 d’octubre 2007

Knocking on heaven's door



Des del moment en què la vaig sentir em va captivar, i aquella pel·lícula alemanya que du quasi el mateix nom... Desconec si l'han doblat o no, però us la recomano! Trista, profunda i d'aquelles que et fan pensar en la vida i en els moments que la conformen...

11 comentaris:

Lupe ha dit...

Hola, gràcies per la visita. A mi aquesta cançó em fa pensar en el que vindrà després de la mort.
Fins aviat

escursó ha dit...

Bones, passava pel teu veinat i la teva cançó n'ha desencadenat una altra per aquestes llars.

Encantat de conèixer-te
Salut i petons

mossèn ha dit...

uiiiii ... millor la cançó ... salut

Txell ha dit...

Carme, aquesta és la meva cançó!

La cançó de la meva joventut i la cançó amb que vaig entrar el dia del meu casament! ;)

Putas y Princesas ha dit...

La cançó és preciosa. Estás molt musical últimament.. això és bo.

Alex ha dit...

Et felicito per haver triat la versió més canyera de totes!
Rock 4 ever.

rosa ha dit...

a mi també em fa pensar en el més enllà.
petons

ddriver ha dit...

ostres guns and roses!!!feia anys que no senti aquesta canço,bona de veritat,com el bloc

Carme Fortià ha dit...

Certament sí que estic musical si, potser és que torno a agafar el son escoltant melodies que em transporten...

A mi em recorda aquella nena que escoltava Guns amb un tocadisc vell d'alguns dels germans, i una pel·lícula que em va fer posar la pell de gallina.

albert_stk ha dit...

Els Guns and Roses... això si que és música. La meves preferides son don´t cry i November Rain

Ferran Genis Traveria ha dit...

FANTÀSTICA CANÇÓ!!!

comparteix amb...