Salta al contingut principal

Knocking on heaven's door



Des del moment en què la vaig sentir em va captivar, i aquella pel·lícula alemanya que du quasi el mateix nom... Desconec si l'han doblat o no, però us la recomano! Trista, profunda i d'aquelles que et fan pensar en la vida i en els moments que la conformen...

Comentaris

Lupe ha dit…
Hola, gràcies per la visita. A mi aquesta cançó em fa pensar en el que vindrà després de la mort.
Fins aviat
escursó ha dit…
Bones, passava pel teu veinat i la teva cançó n'ha desencadenat una altra per aquestes llars.

Encantat de conèixer-te
Salut i petons
mossèn ha dit…
uiiiii ... millor la cançó ... salut
Txell ha dit…
Carme, aquesta és la meva cançó!

La cançó de la meva joventut i la cançó amb que vaig entrar el dia del meu casament! ;)
Putas y Princesas ha dit…
La cançó és preciosa. Estás molt musical últimament.. això és bo.
Anònim ha dit…
Et felicito per haver triat la versió més canyera de totes!
Rock 4 ever.
rosa ha dit…
a mi també em fa pensar en el més enllà.
petons
ddriver ha dit…
ostres guns and roses!!!feia anys que no senti aquesta canço,bona de veritat,com el bloc
Carme Fortià ha dit…
Certament sí que estic musical si, potser és que torno a agafar el son escoltant melodies que em transporten...

A mi em recorda aquella nena que escoltava Guns amb un tocadisc vell d'alguns dels germans, i una pel·lícula que em va fer posar la pell de gallina.
Anònim ha dit…
Els Guns and Roses... això si que és música. La meves preferides son don´t cry i November Rain
Ferdinand ha dit…
FANTÀSTICA CANÇÓ!!!

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...