29 d’octubre 2007

Una escletxa a la paret

La setmana passada li semblà llarga, llarga, molt llarga. Anava amunt i avall, bàsicament de la feina a casa i para de contar. Hores (que es podrien dir extres), formacions, ara classes i un dissabte que tocava treballar. I arriba el cap de setmana i es preveu mogut, no de tempestes, ni de calma, mogut per llums cridaners, rialles infantils, rostres familiars i sensacions des de fa molts anys no viscudes.

Les presons rutinàries resulten ser moments on li costa buscar un moment per a ella mateixa, sigui en els minuts que viu o en les hores que han d'arribar. Però certament, aquell somriure infantil d'uns nebots que se li tiren a sobre, aquella il·lusió d'un nen de deu anys al descobrir un munt d'atraccions que s'alcen entre els arbres, la mirada d'una mare que treus de casa i que recorda quan era ella que hi duia els seus fills... Tot això són aquells petits canvis que com deia el Capità Enciam: són ben poderosos!

I avui, cansada de la setmana passada i del cap de setmana, comença la nova setmana, on sap que li faltarà el temps... Però després del que ha llegit, se'n va a treballar amb un somriure còmplice, i una mirada d'aquelles que es perd en la claror de la lluna, somiant...

Potser ha aconseguit treure alguna reixa? O potser és que algú l'ha ajudada?

6 comentaris:

Ferran Genis Traveria ha dit...

Escapa't un moment, ara que has tret una reixa, i vine a veure'm al meu món. Aquí no hi ha estrés, no hi ha feina, també hi ha una criatura (d'1 any!!), menjarem pebrots, sí, sí, encara n'hi ha!, tindràs temps per llegir, escriure i el que vulguis. Per un llit no pateixis, hi ha lloc, queda't el temps que et faci falta. Vacances pagades.
I si no pot ser, espero que aviat puguis marxar d'aquesta presó. La vida és rutina, però pensa que quan surts d'aquesta rutina gaires dies pots arribar a sentir-te incòmode. Jo mateix si no llegeixo durant 2 dies em sento malament, si no escric dia rera dia estic insuportable.
Un petó.

XeXu ha dit...

Vinga, molts ànims per començar la setmana amb força, i pensa que a part que és curta, un nou cap de setmana vindrà, i tornaran aquells moments que valen la pena, això segur.

Ignacio ha dit...

jo també necessito els petits canvis de cada dia. Només cal viure'ls al màxim, que si no tot és insoportable i jo el que més!

A, sí, ja he pensat com respondre el teu meme, però em vaig oblidar de fotografiar aquella part del cos quan vaig anar a lleida... bueno, no hi ha pressa.

mossèn ha dit...

dilluns ??? ... millor divendres !!! ... salut

Carme Rosanas ha dit...

Has cuidat molt bé els teus minuts, un bon post, malgrat les dificultats de temps.

rosa ha dit...

t'he llegit i m'he enyorat, m'has posar una mica bleda, i jo no vull tenir aquesta sensació, vull obrir una reixa o dues i sentir-me una mica més lliure.
un petó

comparteix amb...