22 d’octubre 2007

Mirades que tot ho diuen

Potser perquè ja des de petita sempre m'havien parat les veïnes del barri, les dones grans amigues de la meva àvia o altres persones completament desconegudes per mi... Potser perquè sempre em deien "ai i quins ulls més bonics que tens nena!" i jo només volia fugir corrents o que em deixessin tranquil·la que feia tard a vés a saber on... Potser per això i perquè el mirall de casa era un mirall vell i brut (per més que l'intentés netejar), potser també perquè ells sempre havien estat allà on sempre, del color del cel, potser perquè els meus germans, la meva mare i la meva àvia els tenien igual d'escandalosament clars, blaus o verds, blaus i verds... Potser per tot això mai els havia dedicat unes paraules, uns moments.

I ahir pensava en quina era la part del meu cos que més m'agradava (i quantes coses que en canviaria jo! però ai la mandra, quina mandra!), vaig pensar en ells. No per ser bonics, ni blaus, ni grans o petits, ni alegres o tristos, misteriosos o amistosos... Més aviat per tot el que m'han mostrat, per delatar-me a mi mateixa quan no volia caure i ells sols han trobat el camí per desafogar-se, per mantenir-se ferms en el moment adequat, per ser el mirall del que sento i penso per dins, per ensenyar-me cada dia com surt el sol i els rostres amics que m'esperen a cada racó, per haver pogut conèixer cada una de les faccions del meu somiador, per deixar-me llegir paraules i paraules carragades de secrets i històries, per somriure als dies que arriben, per agrair les riqueses que la vida ens dóna, per fer-me somiar, per ser capaços de transmetre la il·lusió i l'alegria per tot allò que ha de venir, per... Per tantes coses!

I els meus ulls, que no tot ho veuen, volen retransmetre una càlida mirada a tres persones, perquè aquestes siguin les que mostrin aquella part del seu cos, que per una raó o una altra, més els agrada:

A l'Eva o la Míriam de Putas y Princesas (la veritat és que després de la no descripció de l'Omphalos a I-Reflexivo no recordo quina imatge me'n vaig fer!).

A l'Ignacio de Bocins de Nit.

I a la Iruna, de Batecs del Temps.

11 comentaris:

iruNa ha dit...

Doncs sí que tens un ulls molt bonics!!! I el post que has fet és preciós... els ulls són una de les parts més importants d'una persona, sempre han dit que són el mirall de l'ànima no?? doncs trobo que ens has ensenyat moltes més coses que dos globus oculars.. perquè una mirada diu tantes coses!!! i tu la tens molt maca!!!
Per cert, ja sabia jo que algun dia o altre em cauria el meme... jeje... Bé, ja hi aniré pensant...
una abraçada!

Jo Mateix ha dit...

No m'he pogut estar de posar-te aquest poema:

Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

És un fragment d'"Encara el tram", de "L'irradiador del port i les gavines", de Joan Salvat-Papasseit. Al Google segur que el trobaràs sencer.

Putas y Princesas ha dit...

gràcies princesa!!!!!!! Però pensa que ulls bonics no sempre son mirada neta, ni bona vista per a la vida. Espero que tu cumpleixis les tres. petons

Putas y Princesas ha dit...

El més bonic del meu cos crec que és la meva boca...o les meves cames potser.. De fet, és genial pensar durant una bona estona què és allò que més t'agrada del teu cos. és una crida a l'ego, a la vanitat, i de tant en tant ho necessitem.

Eva

Ferran Genis Traveria ha dit...

Tens uns ullassos encantadors!
El post està molt bé!
La part més maca del meu cos, el cor, gràcies a Déu encara batega cada dia per poder llegir blocs com aquest, el de l'Eva i la Miriam, el d'en Francesc i el de la iruna... i escriure el meu pròpi, estimar com estimo, estimar com estimo, estimar com estimo...

Putas y Princesas ha dit...

home ferran, però el cor no és ni bonic ni lleig. El cor és gran o petit, està viu o apagat. De totes maneres crec que la Carme es referia a la part física i estètica que més admirem del nostre cos. Si no jo no hagués dit això de mi. petons

XeXu ha dit...

Uns ulls molt macos, sí senyor, i encara més la definició que en fas, i tot el que signifiquen per tu. Què en són d'importants els ulls, jo també ho penso. I diuen tantes coses...

rosa ha dit...

tens uns ulls preciosos.
La meva filla gran els te d'un color blau intens que a l'hivern se li tornen liles. I no sé si és l'edat "màgica" de l'adolescència però quan quelcom li diu que té els ulls bonics s'emprenya.espero que quan li passi la "tonteria" s'adoni que és única i no només pel color dels seus ulls...

El veí de dalt ha dit...

Un ulls encesos de mirada intensa,...buf!

ignacio ha dit...

ui! com li he dit a l'altra carme, no sé què tinc amb les del teu nom que us atrec! ;D

si vols que et digui la veritat, la part que més m'agrada a mi del meu cos també són els ulls -ja veus, una cosa bonica que tinc la llueixo, que si no el mirall es queixa... però bueno, hauré de buscar una altra part!

molt bonics los ullassos blaus, per cert!

caterina ha dit...

Carme! Què sàpigues que el teu meme sobre motius per a fer-se un bloc ja circula per la xarxa i amb força èxit! L'alta Carme me va passar el Meme i jo he fet el mateix. Bona idea això dels Meme! ;D

comparteix amb...