Passa al contingut principal

Colors

Groc

Colors dels arbres

Verds

Meravelles

Comentaris

Anònim ha dit…
M'encanten els colors de la tardor !! Maques les fotos.
Sergi ha dit…
Quines fotos més fantàstiques! Són teves? Aquesta gamma de colors de tardor m'encanta.
Anònim ha dit…
precioses...

m'encanta el color dels arbres a la tardor
Anònim ha dit…
No hi ha barreja de colors més increïble que la que tinta la tardor. Ho dic malgrat que altres èpoques de l'any tinguen una fama immerescuda...
Caterina Cortès ha dit…
Unes fotos precioses i un clar exemple dels colors de la tardor als arbres. Realment meravelloses. S'ha de dir que també ets una gran fotògrafa ;)
robelfu ha dit…
compartimos gustos. conec poques coses tan maques com els colors de la tardor.
Un enllaç preciós una abraçada
rosa ha dit…
m'encanta la tardor i els seus color i poder trepitjar les fulles caigudes dels arbres..el seu so....
el taronja ,el verd,el marró,el vermell i també la fresqueta.
Ferdinand ha dit…
http://dellibres.bloc.cat/
Mikel ha dit…
a mi m´agrada mes la primavera que la tardor.
iruNa ha dit…
mmmm.... que bonic!!! és brutal veure com de mica en mica van canviant els colors de certs arbres!!!
molt maques les fotos!
Anònim ha dit…
La que mira al cel és simplement pura llibertat...fantàstica!
-- ha dit…
que bocanada de oxígeno, aún apareciendo pequeñas, son inmensamente grandes!
Albert_stk ha dit…
En un dia de tardor que no faci gaire fred res millor que una passejada pel bosc.
Jesús M. Tibau ha dit…
Què bonics són els arbres! M'encanta fotografiar-los tot i que, ho reconec, sóc un desastre per als seus noms. Però els gaudeixo igual.
Carme Rosanas ha dit…
Preciosos colors i molt maques les fotos!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...