Passa al contingut principal

Colors

Groc

Colors dels arbres

Verds

Meravelles

Comentaris

Anònim ha dit…
M'encanten els colors de la tardor !! Maques les fotos.
Sergi ha dit…
Quines fotos més fantàstiques! Són teves? Aquesta gamma de colors de tardor m'encanta.
Anònim ha dit…
precioses...

m'encanta el color dels arbres a la tardor
Anònim ha dit…
No hi ha barreja de colors més increïble que la que tinta la tardor. Ho dic malgrat que altres èpoques de l'any tinguen una fama immerescuda...
Caterina Cortès ha dit…
Unes fotos precioses i un clar exemple dels colors de la tardor als arbres. Realment meravelloses. S'ha de dir que també ets una gran fotògrafa ;)
robelfu ha dit…
compartimos gustos. conec poques coses tan maques com els colors de la tardor.
Un enllaç preciós una abraçada
rosa ha dit…
m'encanta la tardor i els seus color i poder trepitjar les fulles caigudes dels arbres..el seu so....
el taronja ,el verd,el marró,el vermell i també la fresqueta.
Ferdinand ha dit…
http://dellibres.bloc.cat/
Mikel ha dit…
a mi m´agrada mes la primavera que la tardor.
iruNa ha dit…
mmmm.... que bonic!!! és brutal veure com de mica en mica van canviant els colors de certs arbres!!!
molt maques les fotos!
Anònim ha dit…
La que mira al cel és simplement pura llibertat...fantàstica!
-- ha dit…
que bocanada de oxígeno, aún apareciendo pequeñas, son inmensamente grandes!
Albert_stk ha dit…
En un dia de tardor que no faci gaire fred res millor que una passejada pel bosc.
Jesús M. Tibau ha dit…
Què bonics són els arbres! M'encanta fotografiar-los tot i que, ho reconec, sóc un desastre per als seus noms. Però els gaudeixo igual.
Carme Rosanas ha dit…
Preciosos colors i molt maques les fotos!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.