Tenia les mans brutes de la terra remoguda. Encara li feien mal de les rascades i el fred hivernal. Havia tret males herbes, arrancat un parell d'arrels rebels que volien seguir creixent i havia escombrat tota la pinassa.
Es mirava assegut el jardí de casa. Amb el nas vermell i les orelles gelades. Assegut en aquella cadira de platja, regal de la seva sogra, mirava les poques llums que encara feien aquells fanals solars que li havien costat quatre duros.
La foscor se li tirava a sobre i li obligava a tornar a entrar a la casa, calenta, on l'esperava una llar de foc encesa, un cafè amb llet, un sofà i una persona que l'estimava.
Havia costat, però era un somni realitzat. Feia un any estaven fent les mudances, després dels últims malsons viscuts en la venta d'un pis petit i la compra d'una casa vella. Uns propietaris que no semblaven voler marxar, unes festes passades a casa sa mare, la roba en mil bosses, la gata dormint amb ells en un matalàs al terra dins d'unes golfes gelades. I finalment una casa freda, bruta, plena d'històries, que els obria les portes.
Ja en feia quasi un any de la primera nit que hi van passar, donant la benvinguda al 2007, els dos sols. Un any i seguia arreglant el jardí, la calefacció, pintant parets i sostres, imaginant armaris, somiant cuines noves, muntant lavabos, endreçant el traster, podant els arbres, arreglant la gespa, i tot amb un somriure de felicitat als llavis.
Cansat després de treballar, conscient de que la feina no acabava mai, s'alçà de la cadira i amb les mans brutes i gelades entrà cap a casa seva, aquella llar que amb el temps s'estava convertint en un racó on ser feliç, molt feliç. Obrí la porta i s'acostà a la seva parella, que escrivia alguna cosa a l'ordinador.
La mirà als ulls, aquella mirada ho digué tot. Es van fondre l'un amb l'altra, cansats però contents.
Es mirava assegut el jardí de casa. Amb el nas vermell i les orelles gelades. Assegut en aquella cadira de platja, regal de la seva sogra, mirava les poques llums que encara feien aquells fanals solars que li havien costat quatre duros.
La foscor se li tirava a sobre i li obligava a tornar a entrar a la casa, calenta, on l'esperava una llar de foc encesa, un cafè amb llet, un sofà i una persona que l'estimava.
Havia costat, però era un somni realitzat. Feia un any estaven fent les mudances, després dels últims malsons viscuts en la venta d'un pis petit i la compra d'una casa vella. Uns propietaris que no semblaven voler marxar, unes festes passades a casa sa mare, la roba en mil bosses, la gata dormint amb ells en un matalàs al terra dins d'unes golfes gelades. I finalment una casa freda, bruta, plena d'històries, que els obria les portes.
Ja en feia quasi un any de la primera nit que hi van passar, donant la benvinguda al 2007, els dos sols. Un any i seguia arreglant el jardí, la calefacció, pintant parets i sostres, imaginant armaris, somiant cuines noves, muntant lavabos, endreçant el traster, podant els arbres, arreglant la gespa, i tot amb un somriure de felicitat als llavis.
Cansat després de treballar, conscient de que la feina no acabava mai, s'alçà de la cadira i amb les mans brutes i gelades entrà cap a casa seva, aquella llar que amb el temps s'estava convertint en un racó on ser feliç, molt feliç. Obrí la porta i s'acostà a la seva parella, que escrivia alguna cosa a l'ordinador.
La mirà als ulls, aquella mirada ho digué tot. Es van fondre l'un amb l'altra, cansats però contents.
Comentaris
Molt bon any 2008
Romàntic, somiador...fantàstic no? Si els conegués, els hi preguntaria que tal aquest 2007 de transició. Però millor no fer balanç, que no està de moda.
Que es faci realitat el teu desig!
Feliç 2008!
when you got time.
when you got time. Thanks.