Passa al contingut principal

Somriures

Tenia les mans brutes de la terra remoguda. Encara li feien mal de les rascades i el fred hivernal. Havia tret males herbes, arrancat un parell d'arrels rebels que volien seguir creixent i havia escombrat tota la pinassa.

Es mirava assegut el jardí de casa. Amb el nas vermell i les orelles gelades. Assegut en aquella cadira de platja, regal de la seva sogra, mirava les poques llums que encara feien aquells fanals solars que li havien costat quatre duros.

La foscor se li tirava a sobre i li obligava a tornar a entrar a la casa, calenta, on l'esperava una llar de foc encesa, un cafè amb llet, un sofà i una persona que l'estimava.

Havia costat, però era un somni realitzat. Feia un any estaven fent les mudances, després dels últims malsons viscuts en la venta d'un pis petit i la compra d'una casa vella. Uns propietaris que no semblaven voler marxar, unes festes passades a casa sa mare, la roba en mil bosses, la gata dormint amb ells en un matalàs al terra dins d'unes golfes gelades. I finalment una casa freda, bruta, plena d'històries, que els obria les portes.

Ja en feia quasi un any de la primera nit que hi van passar, donant la benvinguda al 2007, els dos sols. Un any i seguia arreglant el jardí, la calefacció, pintant parets i sostres, imaginant armaris, somiant cuines noves, muntant lavabos, endreçant el traster, podant els arbres, arreglant la gespa, i tot amb un somriure de felicitat als llavis.

Cansat després de treballar, conscient de que la feina no acabava mai, s'alçà de la cadira i amb les mans brutes i gelades entrà cap a casa seva, aquella llar que amb el temps s'estava convertint en un racó on ser feliç, molt feliç. Obrí la porta i s'acostà a la seva parella, que escrivia alguna cosa a l'ordinador.

La mirà als ulls, aquella mirada ho digué tot. Es van fondre l'un amb l'altra, cansats però contents.


Un sol que m'enlluerna

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Un moment preciós, com tots els que es poden viure en aquesta casa, construïda, areglada, cuidada amb il·lusió.

Molt bon any 2008
mossèn ha dit…
2007 un somni ... 2008 una realitat !!! ... salut
Anònim ha dit…
Molt maco...
Romàntic, somiador...fantàstic no? Si els conegués, els hi preguntaria que tal aquest 2007 de transició. Però millor no fer balanç, que no està de moda.

Que es faci realitat el teu desig!

Feliç 2008!
I just love it ..... well i don't have any doubt about your articles... your articles are awesome... Honestly you are simply the best.Thanks for sharing this with us. Please come visit my site branding
when you got time.
Good tips that are worth checking and these tips are also worth suggesting to friends. Thanks for sharing. Great stuff! . I am new to seo, trying to visit more seo blogs for guides and tips. You can be friends with me. Please come visit my site jobs marketing
when you got time. Thanks.
rim ha dit…
Nice, I think it could be interesting to add some more entries following this one, and probably it's not only me having this opinion. Cheers! I would love some feedback on my site auto repair when you got time.
title insurance ha dit…
Thank you for your good humor and for allowing yourself to be convinced that this was the right show for you to work on. Please come visit my site title escrow when you got time.
Ollie ha dit…
Hello mate, I want to thank you for this nice blog. Would you mind telling me some secrets for a succesful blog ? Which could attract some visitors than it normally does. Please come visit my site ollie when you got time.
crazy video's ha dit…
The wonderful thing about gold is that it is virtually indestructible. It also does not cause any known allergies or rashes so it is great to give as a gift that won’t cause the wearer to break out in a red and itchy mess. Cheaper, non precious, metals sometimes have high nickel content and a huge percentage of people have a natural allergy to this metal. If anyone has ever ended up with an itchy rash, clear fluid oozing from a piercing or a crusty feel to the pierced hole, then it is odds on that the metal contains nickel.
shrubs ha dit…
I'm glad you're back to posting. I love reading about your shopping adventures and great finds. Your outfits are always super cute too! Very inspirational. Please come visit my site tree when you got time.
tile ceramic ha dit…
I love the style, i have several similar one, i usually wear them to work or shopping. Please come visit my site home improvement when you got time.
Antiques Guide ha dit…
Thank you for your good humor and for allowing yourself to be convinced that this was the right show for you to work on. Please come visit my site guide to antique when you got time.
Oh Pat, you’ve got friends! Don’t give me that. Your blog looks great and has good info. You can be friends with me. Please come visit my site Trusts & Estate Planning when you got time. Thanks.

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Trescant un dia sense fi

Es feia tard i va assumir que aquella esgarrinxada nit no veuria adormir-se el seu fill. Tot havia sortit del revés i si hagués pogut demanar un desig a la làmpada màgica de la seva infantesa, aquest seria tornar a començar el dia. Inusitadament, quelcom passà en aquell tren de rodalies i com les abelles, ella trescaria en un dia sense fi. Així es despertà de nou, agafant les eines de llauner, però es deixaria la clau Allen número set que necessitava per solucionar la fuita del senyor Martí. Sortiria de la cuina espantada i a corre-cuita, desitjant que ningú fos testimoni del desgavell. Xocaria amb l'arpa del menjador i la sang li degotejaria tota rosada tacant la delicada i exclusiva catifa. Es voldria fondre però no podria i tocaria suportar estoicament la cridòria indecent (i merescuda) del senyor Martí. Aquell fou la seva primera part del dia, que si bé havia començat amb la mirada plena d'amor del seu primer fill, havia acabat com el rosari de l'aurora. A la tarda haur

Les joguines de l'avi

Ahir a la nit el petit de la casa em va sorprendre amb una de les seves infinites preguntes... - Mama, amb què jugava el teu pare? El meu pare, el seu avi Carles, aquell que no va arribar mai a conèixer i que només pot imaginar-se'l a través dels meus records o de les fotografies que algunes vegades arriben a les nostres mans. Aquell avi de qui se'n parla poc, deixant el passat al passat, com si els temps viscuts ens fessin nosa o no tinguéssim mai temps de recordar-los. I de sobte una pregunta innocent que torna a fer un pare present, i busco imaginar-lo, intento buscar en les històries que mai ens va relatar quines eren les seves joguines preferides, amb què s'entretenia quan el temps de la postguerra li deixava ser un nen. Però no ho sé. La meva germana em diu que mai ens va explicar aquestes coses, i jo li responc que mai les vam preguntar. La sensació de no conèixer el passat de la meva família em dol, una sensació vella, coneguda, que retorna xiuxiuejant-me qu