Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2011

somnis de diumenge

mar d'hivern , originalmente cargada por Carme Fortià . Somnis de diumenge que t'atrapen quan sents el sol llevant-se, somies, somies que les onades et porten amunt i avall, paraules no dites que el mar et xiuxiueja mentres t'embolcalla amb la seva força. Somnis... Realitats...

El día después - El dia després i avui

El día después , originalmente cargada por Pilonga . Tristesa, ràbia, impotència... Sentiments que ens atrapaven a molts el passat dilluns. Es necessiten canvis, però no sempre són a gust de tothom. Hi ha qui no en vol, tenen una vida perfecte al marge de la realitat de la majoria; hi ha qui té por, qui no s'atreveix a alçar la veu; no oblidem les persones que tanquen els ulls i no volen veure, no volen sentir; hi ha totes aquelles queixes silencioses, totes aquelles imatges que aclamen als canvis, totes aquelles veus que es comencen a sentir... Tristesa i ràbia per les manipulacions polítiques que amaguen les ànsies de poder que tenen èxit. Paraules viciades que cauen com cortines de fum. Discursos al poble que diuen que surt del mateix, però que no deixen de ser paraules buides que intenten inculcar-li per repetició. Contradiccions. Indignació. Sentiments del dia després. Sentiments d'avui quan les contradiccions s'apoderen en els discursos dels polítics, quan la impotèn

Sorpreses del bosc

Sorpreses del bosc , originalmente cargada por Carme Fortià . Dissabte al matí, m'acomiado a la porta del meu príncep que marxa a treballar. Torno a entrar a casa seguida d'en Hiro que no para d'exigir alçant la veu estrepitosa d'un lladruc que cumpleixi amb la promesa de la corretja i me l'endugui a córrer pel bosc. Agafo una bossa publicitària que em van regalar fa un parell de setmanes, prenc la càmera, una ampolla d'aigua, el mòvil amb els auriculars per si em vull deixar endur per altres melodies menys naturals i començo el camí. M'entretinc a cada passa, escoltant el bosc, els seus habitants i els seus intrusos (entre els quals m'hi compto), intento que la meva mirada pugui captar els més petits detalls, aquells que volen ser immortalitzats... I allà la trobo, amagada entre les bardisses i les fulles seques, petitona i roja, d'una intensitat espectacular. La miro, La immortalitzo. I segueixo el camí, buscant noves sorpreses.

IMG_20110508_073555

I després del xoc...

Després arriba la calma del mar, amb un onatge que tal i com et pren la serenor te la retorna. Un cel ennuvolat (sembla que vol ploure) es converteix en un capvespre assolellat i ple de confiança. Sentiments barrejats que venen i van, deixant un rastre de tristesa de poeta amb una certa amargor provinent de la sorpresa inesperada i del regust de les injustícies de la vida. Però una injustícia és també una oportunitat. Tabula rasa. Qualsevol nou inici pot fer por, respecte i a vegades recança. Sobretot quan dus una motxilla carregada que saps que no podràs abandonar a qualsevol cantonada, quan penses en totes les obligacions que un ha anat adquirint al llarg del temps. Però la gran meravella de la tabula rasa és que ets lliure de dibuixar allò que vulguis, i potser ha arribat l’hora de pensar en allò que vols, en allò que t’hagués agradat fer si haguessis tingut la oportunitat de decidir. És la teva oportunitat, és el teu moment. Sempre sobreviurem, d’això no en tinc cap dubte, avui,