Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2010

Una porta oberta a...

Una porta oberta a... , originalmente cargada por Carme Fortià . oberta a l'estiu, a les il·lusions, a la vida, als somnis, a...

ràbia...

Sento ràbia... ràbia que es desborda sense fre Importència barrejada amb el sabor amargant de la culpa Pena i tristesa Ahir vaig tornar de la feina. Alguna cosa em deia que no tot era el normal. Digues-li sisè sentit o bé culpabilitat que afloreix per deixar el cotxe passar dues nits a un pàrquing de l'estació. I la sorpresa va ser l'esperada. Un vidre més trencat, però aquest cop no és el del cotxe del costat sinó que és el meu seient el que està inundat per vidres esbocinats. Tots els papers per terra i un buit allà on la música donava vida a hores de conducció. Tres quarts d'hora a la nova comissiaria de Cardedeu, amb agents amables i enfeinats entre els delictes (petits i grans) que atormenten la ciutat. Quantes persones com jo deuen anar-hi a la setmana? Passa a tota la ciutat, em diu amablement. I ara queden els vidres al terra. El cotxe a dins del jardí, esperant que me l'endugui. L'assegurança, freda inamovible i impassible, es queda amb el que un dia

cuc...

em mires curios, qui ets? que hi fas a casa? a casa? em preguntes tu... aquesta es casa meva...

posa a treballar els teus somnis...

Somiar era el que millor sabia fer de petita. Potser per què em refugiava de la realitat o per què als meus somnis podia decidir qui era i què feia, construir noves realitats on viure i anar alternant el món de fantasia de parlar amb els gats amb el món de realitat de témer el monstre que sortís de la cantonada, passades les vies del costat de casa. I les altres coses també les solia fer bé. Potser aquesta era la meva manera de sentir-me estimada i important, de sentir-me algú en els meus petits móns. Ara han passat els anys i a vegades he oblidat el que eren els meus somnis. I no parlo de somnis-projectes o  d'aquell ideal perdut que quasi tothom té i mai ha arribat a materialitzar. Parlo de somnis en plural, parlo de somiar, somiar coses noves i fer-les realitat, amb la imaginació i amb les mans, amb la mateixa empemta que tiro endavant la feina, amb la mateixa empemta que utilitzava al ser l'alumna brillant. "posa a treballar els teus somnis" és l'eslogan

restes de pluja

m'agradaria captar com els arbres expulsen les gotes d'aigua, que cauen al terra on trobaran una nova vida... jo m'ho miro des de la finestra, el sol s'ho mira des d'una clariana. somriem

matrícula 1622

conduïa de camí a casa quan vaig trobar-me rere aquell quatre-x-quatre que girava cap al poble del costat. Matrícula 1622, el teu dia i el meu. petits detalls que se'm creuen en el dia a dia i em porten el teu record, agradable, nostalgic, dolorós i bonic al mateix temps... encara desitjo que vegis el cami que cada dia he de recorrer, les passes de gegant que he de fer per no ensopegar, el somriure dibuixant-se als meus llavis a l'imaginar-te orgullos de mi. i avui, a la vigilia del teu dia, t'envio els meus somnis...

matrícula 1622

conduïa de camí a casa quan vaig trobar-me rere aquell quatre-x-quatre que girava cap al poble del costat. Matrícula 1622, el teu dia i el meu. petits detalls que se'm creuen en el dia a dia i em porten el teu record, agradable, nostalgic, dolorós i bonic al mateix temps... encara desitjo que vegis el cami que cada dia he de recorrer, les passes de gegant que he de fer per no ensopegar, el somriure dibuixant-se als meus llavis a l'imaginar-te orgullos de mi. i avui, a la vigilia del teu dia, t'envio els meus somnis...